dimarts, 30 de desembre del 2014

Guerra al Kurdistan: victòria o barbàrie

En castellano
Mapa de campanya publicat per membres de l'ISIS a Twitter


L'estiu passat, alguns membres de l'Estat Islàmic publicaven a internet un mapa que mostrava quins són. segons el seu alt comandament, les aspiracions territorials que inclouen territoris com el Sàhara, Nigèria, Camerun, Txad, Sudan, Etiòpia, i Somàlia. Fins a ací només els territoris reclamats a Àfrica, com es pot apreciar en el mapa, a més de tot Orient Mitjà, els Balcans, Kurdistan o fins i tot la Península Ibèrica.

Per descomptat, aquesta reclamació territorial, a més d'atendre objectius estratègics, militars o econòmics, és fruit de la concepció de l'Estat Islàmic com a Califat Islàmic que ja va governar a diverses parts del planeta al llarg d'1.400 anys des del sorgiment de l'Islam. Ara, com han conquistat part de l'Iraq, Síria i especialment Kurdistan, tot i que comencem a albirar amb els atemptats a Alemanya o França (territoris no reclamats però sí governats pel vigent bloc imperialista dominant), el seu rang d'acció no es limitarà exclusivament a part de l'Orient Mitjà, sinó a tots els territoris que ja reclamen o aquells que s'interposen al seu camí per aconseguir aquest fet.

Seria desencertat assenyalar que un fenomen històric com aquest és accidental. Tampoc nou, n'és difícil no trobar similituds entre l'Alemanya nacional-socialista i l'Estat Islàmic. Aquella pelegrina teoria del "espai vital" de les nacions que requeria d'Alemanya la conquesta de determinats territoris que li havien sigut arrabassats per l'enemic. Un enemic encarnat per la burgesia i la potència imperialista estrangera, les minories ètniques, religioses i els antifeixistes revolucionaris.
Les consignes de l'Estat Islàmic (no recolzades en aquest cas pel nacionalisme xovinista feroç, sinó per un aparent fervor religiós) és, en realitat, el resultat de les constants guerra de rampinya i devastació imposada a l'Orient Mitjà, legitimades per una política no exclusivament islamofòbica i també xenòfoba. N'ha preparat el brou de cultiu entre els pobles devastats i els seus emigrants per al sorgiment d'un despietat moviment feixista.

No oblidem que l'Estat Islàmic naix dels integrants d'Al-Qaeda, grup finançat, armat i organitzat per la CIA nord-americana (com es pot comprovar als documents hui ja desclassificats) per a combatre la Unió Soviètica a l'Afganistan, i posteriorment traïda per EUA per a iniciar una campanya de rampinya a tot l'Orient Mitjà els últims 25 anys, en la qual Al-Qaeda ha sigut cap de turc i cimbell habitual en la guerra pel petroli.

Igual que l'Alemanya nazi, l'Estat Islàmic s'ha gestat després de la ingerència del bloc imperialista hegemònic i, a ambdues. el capitalisme està sent protegit mitjançant el terror, mitjançant la barbàrie contra tot el que puga entorpir el seu camí. Quan aquesta guerra acabe, amb l'Estat Islàmic derrotat davant els seus innombrables enemics, es coneixeran milions de crims contra la humanitat comesos pels feixistes. No només està a la mà de la classe obrera kurda aixafar i evitar el ressorgiment d'un moviment feixista fort, sinó a la de tota la classe obrera mundial. Un objectiu que només podrem complir si entenem i som conscients de les causes i dels objectius vertaders del feixisme: la defensa del capitalisme; la reacció, en la seua essència.

diumenge, 28 de desembre del 2014

L'exèrcit turc excava trinxeres a la frontera amb el cantó d'Efrîn


El cantó d'Efrîn és el més occidental dels tres cantons sirians


L'exèrcit turc està excavant trinxeres a la frontera entre el nord de Kurdistan (o Kurdistan turc) i el cantó autònom d'Efrîn, al Kurdistan sirià. Segons l'Agència de Notícies Hawar, les trinxeres a la frontera van ser excavades per primera vegada a l'abril de 2014 i els periodistes de la ciutat de Cindêris d'Efrîn han declarat que l'exèrcit turc va desplegar molts vehicles a la frontera per cavar noves trinxeres entre les dues parts del Kurdistan. L'objectiu turc seria aïllar completament el cantó d'Efrîn que va proclamar la seua autonomia democràtica el 29 de gener de 2014.

 Font: Kurdiscat

Funeral massiu dels caiguts antifeixistes

Foto: Mohammed Hassan

El 26 de desembre, el poble de Rojava va acomiadar els herois de les YPG caiguts en combat. Els homenatjats van ser assassinats mentre lluitaven contra l'ISIS en la batalla de Qamislo.

Que el seu sacrifici no caiga en l'oblit.
Morir pel poble és viure per a sempre.

Un altre brigadista internacional s'uneix a les YPG


Aquest jove alemany de 20 anys d'edat, ha fet públic el seu ingrés en les files de les YPG.
El jove, que ha preferit mantenir el seu nom en l'anonimat per por de les represàlies contra la seua família i amics a Alemanya, ha declarat orgullós que "el seu somni es va tornar realitat quan va sostenir la bandera de les YPG".

Una persona més als centenars que ja n'han vingut de tot el món per a lluitar contra el feixisme, el terrorisme, pel poble i per la revolució. Cap d'aquestes persones està rebent un sou, ni obtindrà cap tipus de benefici material més que l'honor de lluitar contra l'Estat Islàmic i pel poble kurd en primera línia. No són aventurers a la recerca de sang i violència, ni tampoc mercenaris atrets per un imperi en alça que els promet el botí dels saquejos. Són dones i homes, joves i ancians que davant aquest moment crucial, han decidit donar tot el que tenen per a tota la humanitat i la classe obrera, i no només per a la història de Kurdistan i Orient Mitjà. Han decidit donar fins i tot, si fera falta, la seua vida.

divendres, 26 de desembre del 2014

Impressions de Rojava: un reportatge de la revolució


Ací deixem la traducció al català de l'article “Impressions of Rojava: a report from the revolution” escrit per Janet Biehl i publicat el 16 de desembre a Roar Magazine. Demanem disculpes pels possibles errors de traducció que puga haver-hi.




A principis de desembre, una delegació internacional va visitar el cantó Cezire de Rojava, on van aprendre sobre la revolució que s'hi està produint, la cooperació i la tolerància.

De l'1 al 9 de desembre vaig tindre el privilegi de visitar Rojava com a part d'una delegació d'acadèmics d'Àustria, Alemanya, Noruega, Turquia, el Regne Unit i els EUA. Ens reunírem a Erbil, l'Iraq, el 29 de novembre i dedicàrem el dia següent a aprendre sobre el petro-estat (nota: un petro-estat és aquell estat que la obté la seua riquesa de la venda de petroli) conegut com el Govern Regional Kurd (KRG), amb les seues polítiques del petroli, polítiques de suport, partits enfrontats (KDP i PUK), i aparents aspiracions per emular Dubai. Prompte vam tindre prou i el dilluns al matí vam ser rellevats per a anar al Tigris, on vam creuar la frontera a Síria i vam entrar a Rojava, la regió autònoma de majoria kurda al nord de Síria.

El canal del riu Tigris era estret, però la societat que ens hi trobàrem a l'altra riba no podria ser més diferent a la del KRG: l'esperit d'una revolució social i política estava en l'aire. Quan vam desembarcar, vam ser rebuts pels Asayis, o les forces de seguretat de civils de la revolució. Els Asayis rebutgen la qualificació de policia, ja que la policia serveix a l'Estat, mentre que ells serveixen a la societat.

Durant els següents 9 dies, vam explorar l'autogovern revolucionari de Rojava en un estat d'immersió total al passat (no teníem accés a internet per a distraure'ns). Els dos organitzadors de la nostra delegació –Dilar Dirik (una estudiant PhD de la Universitat de Cambridge) i Devriş Çimen (cap de Civaka Azad, Centre d'Informació Pública a Alemanya)– ens van portar en una visita intensiva a les institucions revolucionàries.

Rojava consisteix en tres cantons geogràficament no contigus; nosaltres veuríem només el de més a l'est, Cezire (o Jazira), a causa de la contínua guerra amb l'Estat Islàmic, que ataca a l'oest, especialment en Kobane. Però per tot arreu vam ser benvinguts calorosament.

La Tercera Via de Rojava

Al principi, el viceministre d'Afers Exteriors, Amine Ossi, ens va introduir a la història de la revolució. El règim Baatista sirià, un sistema de govern de partit únic, havia insistit per molt temps que tots els sirians eren àrabs i va intentar "arabitzar" els quatre milions de kurds del país. Van aconseguir-ho oprimint la seua identitat i llevant-los la seua ciutadania, a la qual cosa s'oposaren.

Després que els grups de l'oposició de Tunísia i Egipte crearen insurreccions durant la Primavera Àrab de 2011, els rebels Sirians també es van alçar, iniciant una guerra civil. En l'estiu de 2012, l'autoritat del règim va col·lapsar en Rojava, on els kurds van tenir pocs problemes en convenver als funcionaris perquè s'anaren sense violència.

Els "rojavarians" (els diré així perquè encara que la majoria són kurds, també hi ha àrabs, assiris, txetxens i uns altres) es van enfrontar a la decisió d'ajuntar-se o amb el règim que els havia perseguit, o amb els grups de l'oposició (en la seua majoria militants islàmics).

Els kurds de Rojava, sent relativament seculars, es van oposar a tots dos bàndols i van decidir, d'una altra banda, embarcar-se en una Tercera Via basada en les idees d'Abdullah Öcalan, el líder kurd pres que va reformular la qüestió kurda, la naturalesa de la revolució i una alternativa a la modernitat de l'estat-nació i el capitalisme.

Inicialment, sota el seu lideratge, els kurds havien lluitat per l'estat, però fa algunes dècades, de nou sota el seu lideratge, el seu objectiu va començar a canviar: ara rebutgen l'estat com a font d'opressió i en el seu lloc lluiten per l'autogovern, per la democràcia popular. Dibuixat eclècticament de fonts de la història, filosofia, política i antropologia, Öcalan va proposar el "Confederalisme Democràtic" com a nom per al programa general de democràcia de baix a dalt, igualtat de gènere, ecologia, i economia cooperativa. La implementació d'aqueixos principis en institucions no només d'autogovern democràtic, sinó també d'economia, educació, salut i gènere, es diu Autonomia Democràtica.

Una revolució de les dones

Sota la Tercera Via, els tres cantons de Rojava van declarar l'Autonomia Democràtica i formalment la van establir en un "contracte social" (el terme no-estatista usat en lloc d'utilitzar el de "constitució"). Sota aqueix programa, van crear un sistema d'autogovern popular, basat en assemblees de comunes de barri (que comprenen diversos centenars de llars cadascuna), a la qual qualsevol persona hi pot assistir. En elles, s'excerceix el poder de baix a dalt a través dels diputats electes als nivells de ciutat i de cantó.

Quan nostra delegació va visitar un barri de Qamishlo (Qamishlo és la ciutat més gran del cantó de Cezire), vam presenciar l'assemblea d'un consell de gent local, on s'hi estaven discutint l'electricitat i temes relacionats amb les dones, la resolució de conflictes i les famílies de màrtirs. Dones i homes estaven asseguts i participaven junts. En una altra part de Qamishlo, vam ser testimonis d'una assemblea de dones que discutien problemes particulars del seu gènere.

El gènere és d'especial importància en aquest projecte de l'emancipació humana. Prompte ens vam adonar que la Revolució de Rojava és una revolució de les dones fonamentalment. Aquesta part del món és tradicionalment llar de l'opressió patriarcal extrema: nàixer dona és estar en risc d'abús violent, matrimoni infantil, crims d'honor, poligàmia, i més.

Però hui dia, les dones de Rojava s'han desfet d'aquesta tradició i participen en tota la vida pública: a tots els nivells de la política i la societat. El lideratge institucional consisteix no només en un lloc, sinó en dos; un funcionari home i una funcionària dona -en honor de la igualtat de gènere i per a evitar que el poder es concentre a les mans d'una sola persona-.

Les representants de Yekitiya Star, l'organització paraigua dels grups de dones, van explicar que les dones són essencials per a la democràcia -fins i tot, defineixen allò antagònic a la llibertat de la dona no com a patriarcat, sorprenentment, sinó com a Estat-nació i modernitat capitalista. La revolució de les dones té com a objectiu alliberar tothom. Les dones són a aquesta revolució el que el proletariat era per a les revolucions marxistes-leninistes del passat segle. Ha transformat profundament no només l'estatus de les dones, sinó tots els aspectes de la societat.

Fins i tot, els aspectes tradicionals de dominació masculina de la societat, com l'exèrcit, han sigut profundament transformats. A les Unitats de Protecció del Poble (YPG), se'ls han unit les YPJ –o Unitats de Protecció de Dones–. Les imatges de les últimes són mundialment famoses hui dia. Juntes, les YPG i les YPJ estan defensant la societat contra les forces yihadistes de l'Estat Islàmic i Al-Nusra amb kalashnikovs i, potser igualment formidable, un gran compromís intel·lectual i emocional. No només amb la supervivència de la seua comunitat, sinó també amb les seues idees polítiques i aspiracions.

Quan vam visitar una assemblea de les YPJ, ens van dir que l'educació de les lluitadores no només consisteix a entrenar-se en assumptes pràctics com les armes, sinó que també s'entrenen en Autonomia Democràtica. "Lluitem per les nostres idees", recordaven a cada moment. Dues de les dones que vam conèixer havien sigut ferides en la batalla. Una estava asseguda amb una borsa de sèrum i l'altra amb una crossa de metall. Ambdues mostraven signes de dolor però tenien l'enteresa i l'autodisciplina per a participar en la sessió.


Cooperació i educació

Els rojavarians lluiten per la supervivència de la seua comunitat, però, per damunt de tot, com ens van dir les YPJ, per les seues idees. Fins i tot consideren l'aplicació amb èxit de la democràcia per damunt de l'ètnia. El seu acord social afirma la inclusió de les minories ètniques (àrabs, txetxens i assiris) i religioses (musulmans, cristians i yezidis) i l'Autonomia Democràtica en pràctica sembla que es desviu per a incloure-les sense imposar-se als altres contra la seua voluntat, i deixant la porta oberta a tots.

Quan nostra delegació li va demanar a un grup d'assiris que ens explicaren les seues crítiques a l'Autonomia Democràtica, ens van dir que no en tenien. En nou dies a Rojava no vam poder trobar problemes per molt que els hi buscàrem, i els nostres interlocutors van admetre francament que Rojava poques vegades és criticada. Pel que vaig poder veure, Rojava com a mínim aspira a ser un model de tolerància i pluralisme a una part del món que ha presenciat massa el fanatisme i la repressió. I si té èxit en qualsevol mesura, mereix reconeixement.

El model econòmic de Rojava "és el mateix que el seu model polític". Un assessor econòmic a Derik ens va dir: crear una "economia de comunitat", construint cooperatives en tots els sectors i educant la gent en la idea. L'assessor va expressar amb satisfacció que encara que el 70% dels recursos de Rojava ha d'anar a l'esforç bèl·lic, a l'economia encara li dóna per a satisfer les necessitats bàsiques de tots.

Lluiten per l'autosuficiència, encara que no els queda un altre remei: el fet crucial és que Rojava viu sota un embargament. No pot ni exportar ni importar res del seu veí més pròxim al nord, Turquia, al qual li agradaria veure desaparèixer tot el projecte kurd.


Fins i tot, el KRG, sota el control dels seus parents ètnics però econòmicament en deute amb Turquia, observa l'embargament, encara que està fluint més comerç a través de la frontera KRG-Rojava arran dels esdeveniments polítics. No obstant, el país encara té falta de recursos. Això no frustra el seu esperit: "Si només hi ha pa, tots en tindrem una part", ens diu l'assessor.

Vam visitar una acadèmia d'economia i algunes cooperatives econòmiques: una cooperativa de costura a Derik, que fa uniformes per a les forces de defensa; una cooperativa-hivernacle, que planta cogombres i tomaques, i una cooperativa de làctics a Rimelan, on un nou porxo estava en construcció.

Les zones kurdes són les parts més fèrtils de Síria, la llar del seu abundant subministrament de blat, però el règim Baatista es va abstindre deliberadament d'industrialitzar la zona, una font de matèries primeres. Per tant, es conreava blat però no podia ser mòlt en farina. Vam visitar un molí de nova construcció des que hi esclatà la revolució, improvisat amb materials locals. Ara proporciona farina per a fabricar el pa que es consumeix a Cezire. Els residents obtenen tres pans al dia.

Similarment, Cezire ha estat la major font de petroli de Síria, amb alguns milers de plataformes petrolíferes (la majoria a la zona de Rimenlan). Però el règim Baatista es va assegurar que Rojava no tinguera refineries i va forçar que el petroli es transportara a refineries d'unes altres parts de Síria. Des de la revolució, els rojavarians han improvisat dues noves refineries d'oli, les quals s'usen principalment per a proporcionar dièsel per als generadors que alimenten el cantó. La indústria d'oli local, si es pot dir així, en produeix prou per a les necessitats locals, gens més.

Una revolució FTM (fes-ho tu mateix)

El nivell d'improvisació va ser sorprenent a tot el cantó. Quant més viatjàvem per Rojava, més ens meravellàvem de la naturalesa "fes-ho-tu-mateix" de la revolució; la seua confiança en l'enginy local i els escassos materials a mà. Però no va ser fins que vam visitar diverses acadèmies –l'Acadèmia de Dones de Rimelan i l'Acadèmia Mesopotàmica a Qamishlo– que ens feren adonar-nos que són essencials per al sistema en conjunt.

El sistema d'educació en Rojava és no-tradicional, rebutjant les idees de jerarquia, poder i hegemonia. En comptes de seguir la jerarquia professor-estudiant, els estudiants s'ensenyen uns a uns altres i aprenen de les experiències dels altres. Els estudiants aprenen el que és útil, en qüestions pràctiques; “cercar el significat”, com ens van dir, en qüestions intel·lectuals. No memoritzen; aprenen a pensar per ells mateixos i a prendre decisions, per a convertir-se en els amos de les seues pròpies vides. Aprenen a empoderarse i a participar en l'Autonomia Democràtica.

Les imatges d'Abdullah Öcalan estan pertot arreu, la qual cosa a ulls occidentals podria suggerir alguna cosa orwelliana: adoctrinament, creença automàtica. Però interpretar aqueixes imatges d'aqueixa manera seria perdre's de la situació completament. "Ningú et donarà els teus drets", algú ens va citar Öcalan, "hauràs de lluitar per ells".

I per a dur a terme aqueixa lluita, els rojavarians saben que han d'educar-se a si mateixos i a la societat. Öcalan els va ensenyar el Confederalisme Democràtic com un conjunt de principis. El paper d'aquests ha sigut esbrinar com implementar-lo, en Autonomia Democràtica, i així apoderar-se ells mateixos.

Els kurds històricament han tingut pocs amics. Van ser ignorats pel Tractat de Lausanne, el qual va dividir l'Orient. Va intervindre després de la Primera Guerra Mundial. Durant la major part del segle passat, han patit com a minories a Turquia, Síria, Iran i l'Iraq. El seu llenguatge i cultura han sigut oprimits, les seues identitats negades, els seus drets humans revocats.

Estan al costat equivocat de l'OTAN, on Turquia té permís per a portar la veu cantant en la qüestió kurda. Ells han sigut durant molt temps els intrusos. Aqueixa experiència ha sigut brutal, a la qual hem d'implicar la tortura, l'exili i la guerra. Però també els ha donat força i la independència mental. Öcalan els va ensenyar com restablir les condicions de la seua existència d'una manera que els hi donara dignitat i respecte propi.

Aquesta revolució "fes-ho-tu-mateix" d'una població educada, està embargada pels seus veïns i se les apanya pels pèls. No obstant això, és un esforç que espenta la perspectiva humana cap endavant. Arran del segle XX, molta gent ha arribat a les pitjors conclusions sobre la naturalesa humana, però al segle XXI, els rojavarians estan establint un nou estàndard que demostre que els éssers humans són capaços. A un món que perd ràpidament l'esperança, ells il·luminen com un far.

Qualsevol amb una mica de fe en la humanitat, hauria de desitjar-li el millor als rojavarians i a la seua revolució, i haurien de fer el que pogueren per ajudar que triomfe. S'hauria d'exigir als seus governs que deixen de permetre que Turquia definisca una política internacional de rebot als kurds i a l'Autonomia Democràtica. Hauríem d'exigir la fi de l'embargament contra Rojava.

Els membres de la delegació en la qual hi vaig participar (encara que jo no siga una acadèmica), van fer bé el seu treball. Els simpatitzants amb la revolució, no obstant això, van fer preguntes desafiadores sobre la perspectiva de l'economia de Rojava, sobre com afrontar les ètnies i el nacionalisme, i més. Els rojavarians que vam conèixer, acostumats a enfrontar-se a preguntes difícils, van respondre amb cura i fins i tot convidaven a la crítica. Els lectors interessats a aprendre més sobre la Revolució de Rojava podran trobar interessants els pròxims escrits d'uns altres membres de la delegació: Welat (Oktay) Ai, Rebecca Cols, Antonia Davidovic, Eirik Eiglad, David Graeber, Thomas Jeffrey Miley, Johanna Riha, Nazan Üstündag, i Christian Zimmer. I pel que a mi respecta, tinc molt més a dir que el que aquest curt article permet. Planege escriure un treball més, un que incorpore els dibuixos que vaig fer durant el viatge.

* Janet Biehl és una escriptora independent, artista, i traductora que viu a Burlington Vt. Prèviament va editar “Murray Bookchin Reader” i és l'autora d'Ecology or Catastrophe: The Life of Murray Bookchin.

[Euskal Herria] Vaga de fam en solidaritat amb els presos polítics kurds


Dues dones kurdes, membres de la Herri Kurduarekin Elkartasun Ekimena, han iniciat a Bilbao una vaga de fam de 3 dies de durada en solidaritat amb els seus companys de la presó d'Urmiye.

El 20 de novembre 30 presos polítics kurds van iniciar una vaga de fam en protesta per la violació sistemàtica dels seus drets a la presó central d'Urmiye (Kurdistan de l'Iran).

Els presos denuncien amb aquesta vaga de fam la contínua fustigació a la qual els sotmeten els carcellers: el robatori de les seues pertinences, la prohibició de l'ús de la biblioteca, l'anul·lació arbitrària de les visites amb els seus familiars.

La seua lluita també recull el dret que estiguen els presos polítics junts. Recentment, han sigut barrejats fins i tot amb presos socials a les cel·les. L'amuntegament i la falta de salubritat fa que la seua salut es ressenta ja que estan a una presó amb moltes més persones del que físicament permet l'espai.

El règim iranià va iniciar accions (amenaces als presos i als seus familiars, tortura, dispersió) encaminades a trencar la determinació dels presos en vaga.

Les organitzacions kurdes socials i polítiques, així com la societat civil sensibilitzada pels drets dels presos polítics han instat al govern iranià que detinga la repressió i escolte les demandes d'aquests. Concretament el representant del PJAK va advertir al president d'Iran, H. Rouhani, que el govern està arrossegant el país a un estat militar feixista amb aquestes accions, en el qual s'hi donen detencions sense límit algun basades en un suposat interès de protegir l'espiritualitat i la identitat iraniana. La brutal repressió la pateixen especialment militants kurds, així com membres d'uns altres grups ètnics.

Actualment, la vaga de fam és seguida per 29 presos; 10 d'ells tenen sentència de mort. Porten 33 dies en vaga de fam i la seua salut s'ha deteriorat de forma alarmant. A totes les capitals europees s'han organitzat jornades i concentracions en solidaritat amb els presos. Dues dones kurdes, membres de la Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd iniciaran una vaga de fam de 3 dies de durada en solidaritat amb els seus companys de la presó d'Urmiye.

Des d'Euskal Herria, els membres de la Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd, donem suport a les legítimes reivindicacions dels presos polítics kurds de la presó d'Urmiye, i denunciem les polítiques repressives sobre els presos polítics i sobre la població kurda en general, que es duen a terme a l'Iran. Demanem als representants polítics bascos que exigisquen al govern de l'Iran que detinga la repressió i deixe de violar sistemàticament els drets humans de les persones.


[COMUNICAT] Centre de Premsa de les YPG, 24 de desembre de 2014



dilluns, 22 de desembre del 2014

Imatges de Kobanê després de quasi 100 dies de setge





HPG-YBȘ: L'operació per alliberar Sinjar continua

ANF - Sinjar 21/12/2014

HPG (Forces de Defensa del Poble), Comando Sinjar i YBȘ (Unitats de Resistència de Sinjar). El comando ha anunciat en un comunicat que l'operació per a alliberar Sinjar, llançada el 19 de desembre, va continuar.

Segons el comunicat, el costat nord de la muntanya Sinjar ha sigut netejat de grups de l'ISIS com a part de l'operació que s'està duent a terme per les forces afiliades al HPG i YBȘ que han avançat fins a l'entrada del centre de la ciutat de Sinjar al voltant de les 11 del matí del dia d'ahir.

Els forts enfrontaments es van desencadenar entre les forces HPG-YBȘ i els grups de l'ISIS a l'entrada de Sinjar. Les forces kurdes va ocupar les posicions de l'ISIS i van prendre dos barris de la ciutat.

El comunicat diu que les forces peshmerga també han arribat fins on es trobaven les HPG-YBȘ diverses hores després de l'erupció d'enfrontaments dins d’aquesta àrea. Les forces peshmerga i HPG-YBȘ estan lliurant en aquest moment una batalla contra l’ISIS en un front comú, segons el comunicat.

El primer barri de la ciutat va ser pres d'ahir a la vesprada mentre continuaven els enfrontaments en el centre de la ciutat. Les forces kurdes van colpejar amb eficàcia les posicions de l'ISIS en els atacs contra aquests grups. També es van confiscar grans quantitats de munició pertanyent a l'ISIS i els cossos de 4 dels seus militants van morir en els combats.

El comunicat va informar que els grups de l'ISIS van realitzar cinc atacs contra les forces kurdes en els enfrontaments, que van durar fins al diumenge al matí, i va afegir que tots aquests atacs han sigut repel·lits gràcies a la resistència conjunta de forces kurdes, que van frustrar un atac suïcida amb un vehicle carregat de bombes de l'ISIS aquest matí d'hora.

La declaració assenyala que l'entrada de la ciutat de Sinjar, el primer barri i els pujols estratègics estan actualment sota el control de les forces HPG-YBȘ. Ara, la lluita continua al front, 3 guerrillers i 3 combatents peshmerga han resultat ferits en els enfrontaments, però no hi ha hagut pèrdues en el costat de les forces kurdes.

El comunicat agrega que les forces de les YPG també han fet una important contribució i han sigut de gran recolze en l'operació demandada pel Comando HPG-YBS.

El comunicat posa l'accent que l'operació continuarà fins que el poble de Sinjar i els llogarets estiguen completament nets i alliberats de grups de l'ISIS. "Declarem que estem oberts a una acció conjunta de totes les forces de la resistència, incloent els peshmerga, prenent com a exemple el que ha succeït en el centre de la ciutat de Sinjar. És obvi que totes les forces de la resistència han d'actuar amb responsabilitat en aquest important procés.”

Font: ANF
Traduït pel Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd
http://comitesolidaridadrojava.blogspot.com

[COMUNICAT] Centre de premsa de les YPG, 20 de desembre de 2014


[27-D] Torneig de futbol solidari amb Rojava i el poble kurd


dissabte, 20 de desembre del 2014

Combatents de les YPJ: “Lluitarem fins al final pels ideals de Sarya”


Camarades de la lluitadora del MLKP Sibel Bulut (Sarya Özgür), que va morir fa una setmana mentre lluitava en les files de la YPJ a Kobanê, han dit que Bulut era molt enèrgica, una militant propera, sincera i ideal, i han agregat que "lluitarem fins al final pels ideals de la solidaritat entre els pobles, la igualtat i la llibertat de les dones, en les quals creia".

Les combatents de les YPJ Avesta Serêkanî i Dicle Fırat, han recordat la temporada de Sibel Bulut al cantó de Cizîrê (Jazireh) i la seua resistència i vida a Kobanê.

Volia estar en la primera línia

La lluitadora de les YPJ Avesta Serêkanî ha dit que va conèixer Sarya Özgür a Tel Temir l'any passat durant l'operació Haseke. "Les camarades van dir que una amiga havia vingut de Turquia, d'una organització diferent. Era Sarya. Ens dúiem molt bé, mai ens va fer sentir que era d'una organització diferent. Vam estar juntes fins que es va fer l'operació d'hivern a Tel Hamis. A les persones noves no se'ls permetia anar al front, però Sarya volia lluitar. Ella sempre va voler estar on es trobava l'acció.”

Avesta Serêkanî ha dit que es va trobar amb Sarya uns mesos més tard a Serêkanîyê, quan ella va adquirir més experiència com a lluitadora, “però el seu somriure i la seua calidesa eren les mateixes”, va agregar. “Sens dubte, ella estava en la línia del front amb les seues companyes de les YPJ. Més tard vaig saber que Sarya havia anat a Kobanê”, ha dit.

Jo no la vaig veure en Kobanê
Avesta Serêkanî ha explicat que també va ser a Kobanê, però que no es va poder reunir allà amb Sarya. "Em vaig posar molt trist quan em vaig assabentar que havia mort. I em vaig posar pitjor perquè no la vaig tornar a veure. "

Ella era molt sincera i inspirava confiança

Avesta Serêkanî ha dit que Sarya estava molt compromesa amb la lluita per la llibertat de la dona, i ha agregat que ella era sincera i mai va parlar malament de ningú. "Inspirava confiança i tractava a tots per igual."

Li vaig donar la meua pistola a Sarya
Avesta Serêkanî ha dit que quan van ferir Sarya a Tel Hemis , li va concedir la seua arma a Sarya quan va anar a visitar-la. Sarya li va dir: “Tractaré de ser digna d'aquest regal.”

Avesta Serêkanî ha conclòs dient que Sarya tenia una gorra roja amb estrelles que apreciava molt, i ha afegit: "Vull trobar una gorra semblant per a acordar-me d'ella quan lluite."

Ens trobem durant un enfrontament
La lluitadora de les YPJ Dicle Fırat ha dit que va conèixer a Sarya durant un tiroteig a Kobanê, en el mes de novembre. “Ella va arribar al front sud enmig d'una batalla. Va lluitar al nostre costat fins al matí. Estava en el centre de l'acció i no va dormir fins a l'alba. Estava profundament impressionada per la seua amabilitat i la seua resistència durant l'enfrontament”, va agregar.

Dicle Fırat ha dit que va estar amb Sarya uns dies i desitjava que tots tingueren l'oportunitat de conèixer-la. Ha afegit: “Vam estar lluitant juntes. Ella estava al capdavant i no em deixava passar. Era molt determinada i aqueix dia infligírem un dur colp a l'enemic.”

Dicle Fırat ha dit que lluitar al costat de Sarya li va donar energia, i ha dit que li va resultar difícil expressar el que va sentir quan es va assabentar que havia caigut en combat.

“Sarya era un abnegada i heroica combatent. Estava molt conscienciada amb una qüestió fonamental com és la de la llibertat de les dones, així com també li va donar una gran importància a la solidaritat i igualtat entre els pobles. Ella sempre serà un model a seguir per a nosaltres. Com a combatents de les YPJ lluitarem fins al final pels ideals en els quals creia la companya Sarya, en la fraternal convivència dels pobles i la llibertat de tots els pobles de l'Orient Mitjà.”

Font: Firat News
Traducció: Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd

Soldats turcs torturen un home de Kobanê



Ismet Teyar, un home de 25 anys d’edat, mentre tractava de creuar la frontera des de Suruç a Kobanê, va ser colpejat per soldats turcs fins quedar inconscient. Ismet va ser trobat i portat a Kobanê per a rebre tractament.

Ismet Teyar i la seua família havien deixat Kobanê fa un mes després dels atacs de l’ISIS. Ell va intentar tornar despús-ahir a la nit, però va ser descobert per soldats turcs a la frontera, prop del poble de Boyde. Al·lega que va ser torturat allà per soldats turcs, inclosos els oficials.

“Va ser trobat inconscient”

Teyar va ser colpejat fins quedar inconscient pels colps de les culates dels fusells i les puntades. Va ser trobat i dut a l’hospital per persones de Kobanê que conduïen els seus vehicles per la zona.

“El comandant va amenaçar amb matar-me“

Teyar, que tenia dificultats per a parlar gràcies als colps que havia patit, va dir que havia estat agredit per tres soldats i que un oficial havia amenaçat amb matar-lo.

“Kader Ortakaya va morir allà“

A la zona propera a l’aldea de Tel Shair, la gent de Kobanê ha estat agredida amb freqüència per soldats turcs, i Kader Ortakaya va ser assassinada allà. Fa només uns dies, un vehicle blindat va aixafar i ferir greument un home allà.

Font: solikurdistan
Traduït pel Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd




[COMUNICAT] Centre de Premsa de les YPG, 19 de desembre de 2014



Vídeo-homenatge al poble kurd en lluita pel seu alliberament


Font: Kurdish Female Fighters YPJ

[COMUNICAT] Reobertura del corredor entre Rojava i Sinjar, el Corredor de la Humanitat



En castellano


divendres, 19 de desembre del 2014

[ÚLTIMES NOTÍCIES] Kobanê, 18 de desembre. 95 dies de resistència



Kobanê, a 18 de desembre. 95 dies de resistència

Segons les YPG, al sud de Kobanê, tres posicions i àrees d'estacionament han estat recuperades pels combatents de les YPG i les YPJ durant les últimes operacions nocturnes. 11 terroristes de l'ISIS han sigut assassinats durant aquestes.

També es va informar que anit s'hi produïren intenses batalles a la zona est de la ciutat, en la qual hi va haver un desplegament d'armament pesant, tot i que encara no s'han confirmat les fonts. S'han produït canvis mínims en aquest front en el darrer mes: les batalles més intenses i la resistència de les forces kurdes s'han dut a terme en aquest costat.

Segons fonts locals, més de 50 morters de l'ISIS han colpejat els barris de Kobanê i han ocasionat danys materials en les propietats dels civils. 

Extret de la pàgina Rojava Breaking News

dijous, 18 de desembre del 2014

[VÍDEO] Combatents de les YPG i YPJ lluitant al front est de Kobanê


Un dia a Kobanê



Mentre continuen els atacs de l'ISIS a la ciutat de Kobanê, Sedat Sud d'ANF va passar un dia com a convidat de la família Cido per comprendre com la població civil de la ciutat, la qual constitueix una part significativa de la resistència, se les arregla per sobreviure a les dures condicions imposades pel conflicte i l'arribada de l'hivern.

De matí, ben d'hora, piquem a la porta. Una dona ens obre. Trobem en ella el somriure omnipresent amb el qual et rep la gent de Kobanê, siguen quines siguen les circumstàncies. Ella diu: 'Benvinguts heval' (a Kobanê tots es diuen entre si "Heval" [camarada, amic], independentment de l'edat). Ens presentem dient que ens agradaria passar el dia amb ells per entendre com viuen. Ella està encantada i ens convida a entrar; diu que té 65 anys i que el seu nom és Sediqê Xelil. La casa té una sala bastant gran, més aviat freda. Té dues habitacions i una cuina petita. Hi ha molt poques coses: unes poques catifes, coixins i mantes. Res més. De sobte, ens envolten xiquets que han eixit d'una de les habitacions. Quan veuen la nostra càmera fan el signe de la victòria.

Matí amb la família Cido

Entrem a l'habitació, on el marit de Sediqe, Muslim Cido s'intenta escalfar amb una manta. No hi ha estufa o escalfador a la casa. Muslim Cido té 70 anys i no pren cap medicació per al seu refredat. Vint persones viuen en aquesta casa: Sediqe i el seu marit, sis fills, tres nores i nou néts. Estan preparant l'esmorzar en una petita taula. Després d'aquest, 3 dels fills, Osman, Anter i Huseyin, van a treballar a les sastreries, els tallers de reparació i els menjadors que el govern i les YPG han creat per cobrir les necessitats de la ciutat.

Notes sobre morters

Comencem a xerrar amb Sediqe i Muslim. Ens assabentem que la família Cido solia viure al poble de Situyê, a 15 quilòmetres a l'oest de Kobanê, abans dels atacs de l'ISIS. La família es guanyava la vida cultivant ordi, blat i comí, però va haver de fugir a la ciutat una vegada començats els atacs. La família va rebre la casa del govern. Muslim Cido diu que no volen creuar a Turquia. Sediqe adverteix els seus néts que no isquen fora pels morters, però de vegades els xiquets ignoren les advertències i ixen a jugar. No és el so d'un esclat de morter habitual. Tothom va a veure com estan els menuts. El projectil aterra a un terreny deshabitat. Els xiquets són portats dins; és difícil per a ells. De vegades ploren perquè no poden eixir a jugar. També es queixen de no poder anar a l'escola.

Continuem xerrant amb Muslim i Sediqe. L'ISIS ha saquejat tots els béns i el menjar del poble. Muslim acaba de saber que els grups terroristes han malmès la seua casa al poble i està trist. Sediqe diu que l'ISIS ha instal·lat moltes famílies de parla turca als pobles que ha ocupat. Diu que aquestes són principalment parelles joves i que algunes famílies àrabs que viuen a prop d'ells els van dir això.

Combatents YPJ vénen a visitar-nos

Mentre xerrem, un grup de combatents de les YPJ vénen a visitar la casa. Porten globus i quan els menuts els veuen amb ells, els seus rostres s'il·luminen. Agafen els globus i comencen a jugar al passadís. Després que els combatents pregunten a la família si necessiten alguna cosa, se'n van.

No hi ha electricitat a la casa durant el dia. De nit encenen un generador, que s'apaga. Tota la família, fins i tot els xiquets, només fan servir peces fines.

Al migdia, Sediqe i les seues nores escalfen aigua en una estufa improvisada fora de la casa. Així és com es banya la família i fa la bugada. Com que no hi ha electricitat o parafina, es cremen branques i trossos de cartró que troben per la zona. Utilitzen la petita quantitat de parafina que tenen per a escalfar el menjar.

De vesprada es prepara el sopar. No hi hagut menjar al migdia. Als xiquets se'ls dóna només una mica de pa i tomaques. Han portat algunes verdures seques i bulghur del poble. Sediqe diu que han portat els aliments per a qui ho necessite. Ella fica el bulghur a un tamís junt amb els xicotets grans per cuinar-los per al sopar, mentre que els grans més grans seran triturats per a un altre dia. La seua filla Berivan prepara les verdures seques mentre Kewser Celal, una de les nores, bull l'aigua. Mentre el menjar es prepara, els altres membres de la família tornen a casa seua. Comença a fer fred. Encara que fem servir jaquetes gruixudes, tenim fred asseguts dins la casa; els més menuts i altres membres de la família no tenen roba d'abric. Treuen les mantes i els xiquets es tapen. El més jove té només deu mesos d'edat i encara que el govern els proporciona llet i aliments per a nadons, no hi és suficient.

Tota la família està allà per sopar. Només hi ha una família al carrer, a la qual s'hi la convida. Diuen que tot es comparteix amb els veïns i posen èmfasi en la importància de la solidaritat en aquest moment. Després de sopar, les persones es posen sota les mantes. Conforme passa el temps, els veïns se'n van i el generador es va apagant. Els membres de la família intenten dormir a mercè d'un fred que cala fins als ossos.

En Kobanê així és com viuen gairebé tots els civils. Malgrat el suport del govern i de les YPG, hi ha una greu escassetat d'aliments i medicaments, a la qual se li afegeixen les dificultats causades per la falta de calefacció. Assegurar la vida dels civils és el major problema, ja que el ISIS dispara desenes de morters i projectils sobre la ciutat cada dia. No obstant això, estan decidits a no abandonar les seues terres, i és aquesta perseverança és la qual els permet superar qualsevol dificultat.

Extret de: Al-Firat News

dimarts, 16 de desembre del 2014

L'ISIS planeja mutilar totes les dones




L'Estat Islàmic ha ordenat que totes les xiquetes i dones entre 11 i 46 anys de Mossul, la segona ciutat de l'Iraq, siguen sotmeses a la mutilació genital femenina, una pràctica atroç poc comuna al país àrab, ha denunciat aquest dijous l'ONU.

A la fàtua (edicte islàmic), el líder de l'Estat Islàmic (IS, per les seues sigles en anglès) i autoproclamat califa Abu Bakr al-Bagdadi exigeix que es duga a terme l'ablació per "allunyar les dones del llibertinatge i la immoralitat". El Fons de Població de l'ONU calcula que la mesura podria afectar unes 4 milions de dones i menors d'edat.

"És una cosa molt nova a l'Iraq, especialment a aquesta àrea i és motiu de gran preocupació", ha alertat Jacqueline Badcock, coordinadora humanitària de l'ONU a l'Iraq per videoconferència des d'Erbil, la capital de la regió autònoma del Kurdistan. "No és la voluntat del poble iraquià ni de les dones iraquianes en aquestes zones vulnerables controlades pels terroristes", ha recalcat.

Fins ara, l'ablació de clítoris era gairebé inexistent a l'Iraq, reduïda a algunes zones de Erbil i Suleimaniya, al Kurdistan. Un portaveu de la policia de Mossul, Ahmed Obaydi, ha declarat al diari kurd Basnews que l'objectiu de l'IS -que ha diluït la frontera entre l'Iraq i Síria, i compta amb un llarg historial de tortures, execucions sumàries, segrests i amputacions- és "evitar la immoralitat i promoure actituds islàmiques ". "La decisió va ser presa com un regal d'Al-Bagdadi a la gent de Mossul", ha declarat l'agent.

Una pràctica comuna a l'Àfrica
Més de 125 milions de dones han patit la circumcisió femenina en tot el planeta. La pràctica, comuna en una vintena de països africans, és aliena al món musulmà. De fet, només està arrelada al Sudan i Egipte. A la terra dels faraons, 27,2 milions de dones -el 91% de les egípcies en edat fèrtil- han estat víctimes d'aquest terrible costum. Il·legalitzada des de 2008, el passat maig es va iniciar el primer judici contra un metge i un pare per la mort d'una nena després de l'operació. És una pràctica estesa entre musulmans i cristians egipcis.

L'extirpació parcial o total dels òrgans genitals és una violació dels drets humans. La seua pràctica, que es fa sovint en pèssimes condicions higièniques, pot provocar hemorràgies prolongades, infeccions, infertilitat i, fins i tot, la mort. A Egipte, per exemple, els seus partidaris insisteixen que es tracta d'una pràctica religiosa que redueix la libido de les dones, preserva la seua virginitat fins al matrimoni i elimina qualsevol temptació d'adulteri.

Així doncs, l'ONU ha assenyalat aquest dijous que a Mossul només queden vint famílies cristianes després que l'IS amenaçara la setmana passada amb la mort a tots aquells fidels que no es convertiren a l'islam, pagaren un impost o abandonaren la urbs. Des de llavors, la majoria dels veïns cristians ha fugit de la ciutat i les seues propietats han estat confiscades. Les famílies que han optat per romandre a Mossul han abraçat l'islam o han pagat l'impost, segons ha detallat l'ONU.

L'IS va prendre el 9 de juny Mossul, la segona ciutat de l'Iraq. Des de llavors, les seues conquestes han diluït la frontera amb Síria. A finals del mes passat, el seu líder Abu Bakr al-Bagdadi va proclamar la restauració del califat. Els seus dominis s'estenen ja des de la província siriana d'Alep (nord) fins a la iraquiana de Diyala (a l'est).

Font: diari "El Mundo"

dilluns, 15 de desembre del 2014

Un dels presos que estava en vaga de fam a l'Iran ha estat agredit


La vaga de fam dels presos kurds a la presó d'Iran (Urmia) continua per 24è dia malgrat les amenaces del règim teocràtic. També continuen les accions de solidaritat i Newroz TV se n'ha fet ressò malgrat l'opacitat del govern.

En el seu 20è dia de vaga de fam es troba l'advocat Masoud Shams Nejad. Ara s'ha sabut que, després de dos dies, va ser perseguit i agredit pels guàrdies de la presó. Val la pena esmentar que, fa quatre mesos, Masoud Shams Nejad va perdre la seua llicència com a lletrat i va ser empresonat durant quatre mesos pels càrrecs de posar-se en contacte amb els mitjans de comunicació kurds. Masoud Shams Nejad va defensar Hossein Khezri i Habibollah Golparipour (executat per l'Iran) com a advocat anteriorment.

Segons els últims informes, l'estat de salut dels presos ha empitjorat. En especial Sirwan Najawi, Abdullah Temoue, Sherko Hassanpour i Ali Afshari. La situació més delicada és la d'Alireza Rasouli, qui va ser el primer en declarar-se en vaga de fam, que va iniciar fa 35 dies. La seua vida corre perill immediat.

(Tret de Kurdiscat)











L'abans i el després de Kobanê en imatges

Abans del setge de l'ISIS





Després

A l'esquerra una imatge de la frontera al nord de Kobanê abans del setge, la imatge de la dreta mostra la migració massiva de refugiats fugint de l'Estat Islàmic i la guerra.






Fins i tot després de les penjades, els presos polítics kurds a l'Iran continuen la vaga de fam



En castellano

"Els 29 presos polítics kurds en vaga de fam a la presó Urmiye, Iran"

11 de desembre - Es compleix el 22è dia de la vaga de fam iniciada pels 29 presos polítics kurds (10 dels quals han estat condemnats a mort) a la presó de Urmiye, Iran.

L'advocat kurd, Masoud Shamsnejad, que també es troba reclòs en aquesta presó a causa de les seues activitats, es va unir ahir a la vaga. Les autoritats del recinte iranià deneguen als presoners seua petició, que no és més que ser apartats dels presos comuns.

Més que aquesta inactivitat a l'Iran, el que resulta vergonyós per a les organitzacions internacionals de drets humans és que encara cap d'elles haja publicat un comunicat en suport a la vaga de presos polítics kurds, condemnant la situació a la presó de Urmiye.

Font: Rojava Breaking News
Traducció: Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd.

[COMUNICAT] Centre de Premsa de les YPG, 14 de desembre de 2014


[COMUNICAT] Centre de Premsa de les YPG, 13 de desembre de 2014



divendres, 12 de desembre del 2014

Esborronadores imatges de les agressions patides pel poble kurd a mans de l'Estat feixista turc


[FOTOS] Nous voluntaris de l'exèrcit kurd acaben la instrucció a Jazeera








[COMUNICAT] Centre de Premsa de les YPG, 11 de desembre de 2014


[COMUNICAT] Centre de Premsa de les YPG, 10 de desembre de 2014



Es compleixen 87 dies de resistència heroica


Combatent de les YPG a Kobanê

Despús-ahir, 10 de desembre, es van complir 87 dies des que l'Estat Islàmic, conegut habitualment com a ISIS, començara el setge de la xicoteta ciutat de Kobanê.

En una campanya de diversos mesos de combats entre les YPG/YPJ contra els feixistes, el poble kurd i els seus aliats van decidir, en aquesta xicoteta ciutat al costat sirià de la frontera amb Turquia, deixar de replegar-se i començar l'inevitable combat contra la despietada i cruel horda que porta ja massa temps campant al seu aire per Síria i l'Iraq.

Des de la conformació de l'Estat Islàmic com a un govern de facto i la seua independència respecte del grup insurgent Al-Qaeda, el seu ja de per si cec i destructiu passat es va aconseguir tornar encara més malaltís quan van començar a arribar notícies arreu del món de la conversió que han pres cap a la barbàrie.

Lapidacions, segrestos de dones per tal de convertir-les en esclaves i prostitutes (sense oblidar totes les violacions sexuals que això comporta), la persecució i destrucció de tot allò que no estiga d'acord amb la seua "llei islàmica", els assassinats de milers de persones innocents, la conquesta i imposició del seu Estat feixista a tot allò que consideren "seu"; són innombrables les atrocitats que l'Estat Islàmic ha estat cometent, continua fent-ho i continuarà si no és destruït.

Davant la complicitat escandalosa de Turquia, que ha arribat, fins i tot a alliberar militants de l'ISIS perquè reprenguen la seua activitat dins i fora de Turquia, els incessants combats entre el poble obrer turc i kurd contra el govern de Turquia, que se segueixen vivint hui dia, i davant el cruel oportunisme dels Estats Units, que s'ha llançat de nou a una campanya propagandística contra el terrorisme, però no destina a la guerra contra l'ISIS més que allò necessari per aparèixer en els telenotícies una vegada cada 3 mesos (recordem que Obama va prometre a l'agost acabar amb l'ISIS i des de llavors l'ajuda ha estat simplement ridícula). Davant de tots aquests abusos contra el sentit comú i la dignitat de la classe obrera de tot el món, només unes persones estan demostrant la seua implicació i indubtable lleialtat a la destrucció del feixisme: els revolucionaris de les YPG / YPJ.

Aquestes persones no només pretenen acabar amb l'ISIS. No són fanàtics suïcides que busquen el combat tractant d'arribar a un paradís que creuen que existeix en l'altra vida. Tampoc són oportunistes tractant d'aparèixer a la foto i guanyar vots, ni enemics casuals que estan negociant una aliança contra un tercer enemic comú sota la taula, no. Són persones que tracten de construir una nova societat, una societat en la qual no es decapite la gent per creure en una religió o una altra; una societat en la qual no s'esclavitze uns altres pobles, ni tampoc una societat en la qual una classe esclavitze la gran majoria. A Kobanê, i a tot Rojava, s'està escrivint una nova pàgina de la història, una pàgina que pot significar un triomf temporal del feixisme, o el sorgiment d'un nou estat al marge del capitalisme voraç que tot ho corroeix.

Com s'ha dit ja moltes vegades, a Kobanê s'està lluitant per la humanitat.

divendres, 5 de desembre del 2014

[COMUNICAT] Centre de premsa de les YPG, 5 de desembre de 2014


Retrobament d'un pare i la seua filla al front de Kobanê



Pervin Kobani, de 19 anys, filla d’un granger, forma part d’un equip que manté una posició de primera línia al front oriental sota l’atac continu dels extremistes islàmics, informa AP. La jove va eixir de casa seua a Kobanê fa dos anys per a unir-se a la Força d’Autodefensa de les Dones Kurdes de Síria (YPJ, les seues sigles kurdes), que ara està integrada amb la unitat d’homes YPG.


Després de mig any servint lluny de la seua ciutat natal, va regressar amb les forces kurdes fa dos mesos a Kobanê. Fa tres setmanes, Pervin es va trobar amb son pare a una cantonada i ell duia una pistola. “Sincerament, quan vaig escoltar que mon pare estava lluitant al front occidental amb les YPG, vaig sentir-me molt orgullosa d’ell i em va encoratjar a lluitar més”, va dir.

Farouk Kobani, que va unir-se als defensors de la ciutat a mitjan setembre, es va alegrar de veure la seua filla aqueix dia, després de mesos sense cap notícia. La setmana passada, Simkin va viatjar amb Pervin al front occidental per a veure son pare una vegada més. I tot i que ella diu que ara és el seu company, el continua abraçant com a un pare.


Font: RT