dimarts, 17 de febrer de 2015

Les dones que van expulsar a l'Estat Islàmic de Kobanê



La resistència contra el sagnant avanç yihadista a Orient Mitjà té noms de dona. Noms, en plural. Unes 10 mil dones, moltes sense cap tipus d'entrenament militar previ, han deixat les seues cases, la seua família, els seus amics, per a formar-se en la primera línia de foc del front kurd. La batalla contra el EI –una organització fonamentalista que vexa a la dona– és més que mai la seua batalla. El que està en joc no és solament la defensa dels seus drets i llibertats, sinó també la defensa dels drets i llibertats de les seues filles. I de les filles de les seues filles.

Aquest exèrcit femení ha tingut un paper preponderant en la recent expulsió de les milícies del EI (Estat Islàmic de l'Iraq i Síria) de l'estratègica ciutat de Kobanê, en la frontera turc-siriana. Es calcula que en aqueixa zona, convertida en símbol de la resistència kurda, les dones representen un 40 per cent de les YPG (Unitats de Protecció del Poble).

Al comandament de les tropes que van derrotar al EI en Kobanê després de quatre mesos de combat –derrota considerada pels analistes com la més important des de la seua irrupció en 2013– està una dona de 40 anys: Mayssa Abdo; o la comandant Narin Afrin, com la criden en el camp de batalla.

Aquells que la coneixen diuen que Abdo és una dona “bella, culta, intel·ligent i tranquil·la”, que “es preocupa per la força mental dels combatents i s'interessa pels seus problemes”.

A l'octubre de l'any passat va publicar un article que va ser traduït pel New York Times, en el qual descrivia la greu situació dels lluitadors de la resistència en Kobanê. En aqueix mateix document, la comandant kurda feia un anomenat a la resta del món, sobretot a les dones, a unir-se a la seua causa.

“Lluitem per totes”

“Els que estem en la línia de combat sabem del tractament de l'Estat Islàmic a les dones. Esperem que dones en el món sencer ens ajuden, perquè lluitem pels drets de totes. No esperem que s'unisquen a la nostra lluita (encara que estaríem orgullosos si alguna ho fera). Però els demanem promoure el nostre cas, alçar consciència de la nostra situació i pressionar als seus governs perquè ens ajuden”, va escriure.

Encara que els combatents kurds han defensat satisfactòriament la ciutat de Kobanê, al punt que actualment els yihadistes s'han replegat als llogarets pròxims a aqueixa ciutat, Abdo va afirmar aquella vegada que les armes dels peshmergas (terme usat pels kurds per a referir-se als seus combatents armats i que literalment significa “aquells que enfronten la mort”) no són suficients per a fer mossa a les tropes de l'Estat Islàmic.

L'Estat Islàmic, també conegut com ISIS (considerat la major amenaça terrorista en el món en l'actualitat), és un grup insurgent, islamista-sunnita, que al principi va estar lligat a Al-Qaeda, però que en 2013 va proclamar la seua autonomia i es va convertir en un dels principals grups armats a l'Iraq i Síria.

Es caracteritza per la seua interpretació ortodoxa de l'Islam, les seues accions violentes contra els chiítas (grup dissident de l'Islam), i ha declarat la seua intenció d'expandir-se per Jordània, Israel, Palestina, Líban, Kuwait, Turquia i Xipre. Amb aqueix objectiu, assassina brutalment a els qui considera infidels als mandats de l'Islam o a els qui s'oposen a una suposada yihad (guerra santa).

El poble kurd, per la seua banda, és la minoria ètnica més gran en l'Orient Mitjà que no es troba establida en alguna forma d'Estat nació. Són entre 55 i 60 milions de persones, un 45% dels quals viu a Turquia, un 25% a Iran, un altre 25% a l'Iraq i un 5% a Síria.

Els kurds no tenen un interès religiós, sinó que històricament cerquen la seua independència i la conformació d'un Estat, el Kurdistan, que abasta regions de l'Iraq, Turquia, Iran, Síria i Armènia, i que perilla davant la sagnant avançada del EI.

L'atenció del món es va posar sobre les accions del grup terrorista liderat per Abu Bakr al Baghdadi, autoproclamat califa de tots els musulmans, tan bon punt membres de la seua milícia difongueren a l'agost de l'any passat imatges en les quals decapitaven al periodista nord-americà James Foley. Des de llavors, no han parat les salvatges execucions.

"A l'infern sense escales", creuen els yihadistes, els islamistes fonamentalistes, que si moren a les mans d'una dona, cremaran per sempre en el foc de l'infern. Que convertits en gegants perquè el seu dolor cresca també, viuran envoltats de hediondes aigües.
A causa d'aqueixa creença, la presència de dones en les files kurdes significa per a ells un ‘haram’, és a dir, ‘una maledicció’ o una ‘visió inquietant i aterridora’.

“Quan veuen a una dona amb un arma de foc, senten tanta por que comencen a tremolar. Es retraten a si mateixos com a xics rudes per al món, però quan ens veuen amb les nostres armes, s'escapen”, relata Diren, una dona que integra la milícia femenina kurda.

Després de l'impacte inicial, els yihadistes han escomès amb major salvatgisme contra elles. A l'octubre de l'any passat, una dona coneguda pel pseudònim de Rehana i que s'havia convertit en el símbol de la resistència del seu poble contra el EI, va ser capturada i decapitada per terroristes.

Les imatges de l'horripilant assassinat van ser transmeses en les xarxes socials pels yihadistes, a manera de lliçó per a les altres dones adherides voluntàriament a les tropes de les YPG.


La imatge de ‘Rehana’ es viralitzà en les xarxes socials i va donar la volta al món, tan bon punt un periodista la captara fent amb una mà la V de la victòria en l'avui recuperada ciutat de Kobanê. Deia la llegenda que la combatent havia matat a més de cent yihadistes en batalla.



Açò va ocórrer només unes setmanes abans que fóra capturada i decapitada per les forces de l'EI.

La presència femenina en les files kurdes ha sigut considerada pel món com un esdeveniment històric però que té el seu origen temps arrere. Ja en el PKK, Partit Kurd dels Treballadors, que va portar avant els aixecaments en demanda de la conformació de l'Estat Kurd, les dones representaven el 30 per cent.

Les dones kurdes que no li tenen por a l'EI, tenen clar que el seu paper en la resistència és fonamental.

“Aquest procés suposa un pas a l'alliberament de la dona. En el cas kurd, quan les dones s'han unit a la guerrilla, els homes són els primers que han validat aquest procés. Mostren un reconeixement i un respecte cap al paper que estan exercint les seues companyes, conscients de la seua importància per a reafirmar la figura de la dona”, ha dit Alan Kanjo, un realitzador kurd-català que ha viatjat diverses vegades a la zona de conflicte.


Les tropes femenines kurdes no solament estan resistint. Estan obtenint victòries. L'expulsió dels terroristes de l'ISIS de Kobanê és la principal. En les fotos que arriben des d'aqueixes llunyanes terres, es pot apreciar les seues delicades corbes sota l'uniforme, o algunes ungles pintades entre les desenes de mans que empunyen armes. Disposades a donar-ho tot per les seues filles. I per les filles de les seues filles. I per les filles de les filles de les seues filles.

PKK: anem a intensificar les nostres accions per la llibertat de nostre líder


Font: https://newrozeuskalkurduelkartea.wordpress.com/2015/02/12/pkk-vamos-a-intensificar-nuestras-acciones-por-la-libertad-de-nuestro-lider/

El Comitè Executiu del PKK ha emès un comunicat amb motiu de l'aniversari de la conspiració contra el seu líder, el 15 de febrer on expliquen que el partit està decidit a emprendre les mobilitzacions i accions necessàries per a obtenir la llibertat d'Abdullah Öcalan i a treballar per la construcció d'una nació democràtica. “Creiem que tots els militants del PKK i els nostres patriotes transformaran aquest any de lluita en un on anem a trencar les cadenes de Imrali“, va continuar el comunicat, que exigeix intensificar les accions per a aconseguir aquests objectius.

En aquesta declaració del Comitè Executiu del PKK es va reiterar l'afecte i la lleialtat cap al seu líder, així com la condemna als estats involucrats en la trama que va acabar amb la detenció i posterior empresonament de A. Öcalan.

“Estem sent testimonis de la victòria de les idees del capdavanter Öcalan “

En el comunicat es va fer èmfasi sobre la contínua resistència en Kobane, Sinjar i Kirkuk i agreguen: ” Estem sent testimonis de l'èxit i la victòria de les idees de A. Öcalan. Malgrat el seu empresonament i aïllament, podem palpar la realitat de les seues idees de llibertat que s'han estès per tot el món”.

Així mateix declaren que Abdullah Öcalan ha frustrat el pla turc establit en la presó de Imrali durant 16 anys, amb l'engegada d'una nova dimensió universal en la lluita per la llibertat amb la perspectiva d'una nació democràtica. La conspiració contra el líder Apo va ser una continuació de la negació i el genocidi cultural que ha sigut imposat al poble kurd després de la conformació de les fronteres a Orient Mitjà després de la Primera Guerra Mundial.

“La condició sine qua non per a prosseguir en el procés de pau és la llibertat de Öcalan”

La declaració PKK ha deixat clar que perquè el procés de negociació puga desenvolupar-se i arribar a solucionar la qüestió kurda, ha de posar-se en llibertat al líder Apo. Mentre açò es duu a terme exigeixen que les condicions del seu líder siguen canviades per un entorn en el qual es puga facilitar el diàleg i la negociació i que ha de tenir contacte directe amb el PKK.

“Anem a transformar enguany de lluita l'any en el qual es trenquen les cadenes de Imrali”

La declaració del Comitè Executiu PKK va saludar a les marxes que tenen lloc per Europa exigint la llibertat del seu líder. Demanen la intensificació de les accions per a fer de l'any 2015 a l'any de l'enfonsament de Imrali.

La declaració va concloure fent una crida als kurds i als seus amics de tot el món per a protestar contra la conspiració internacional contra Apo i per a lliurar una lluita per crear una nació democràtica que s'oposa al capitalisme modern.

Reconstrucció de Kobanê

Carta del Comité de Reconstrucció de Kobanê

El Cantó de Kobanê ha presenciat un bloqueig genocida durant quasi dos anys, avui segueix patint atacs terroristes i incitacions cruels per part de grups representats per l'organització terrorista Daesh (ISIS) creant una vertadera catàstrofe humanitària en la ciutat i els pobles d'al voltant.

Els continus atacs durant més de quatre mesos posen en perill amb buidar la província d'una població sota pressió, amenaces, assassinats i bombardejos. Reflecteixen el desig de desplaçar als nadius per a
un canvi demogràfic que s'adapte a les seues agendes i estratègies de lluita contra la diversitat.

El setge continu i els atacs han interromput tots els àmbits de la vida, deixant en destrucció i devastació quasi per complet les infraestructures. A més del saqueig i vandalisme en el centre del districte i els seus voltants, açò ens posa davant de les enormes responsabilitats humanes que ens obliguen a cridar l'atenció del món lliure, així com als organismes i
organitzacions internacionals.

En primer lloc la crida a les Nacions Unides, per aquest desastre humanitari en la nostra regió, per a poder fer les seues obligacions humanitàries i morals cap als afectats. Preparació per a la reconstrucció de la província. El primer a obrir un corredor humanitari per a facilitar tots els mitjans i formes de salvar a la gent del patiment, el desplaçament, la fam i refugi per als retornats.

El Consell Executiu del Cantó de Kobanê, ­Síria, per la seua responsabilitat humanitària i administrativa cap a les persones de Kobanê , ens confia l'establiment de la Junta de Reconstrucció de Kobanê. Aquesta constituïda per professionals capaços d'utilitzar la reconstrucció de censos, enquestes i de documentar els danys. A més de l'elaboració d'estudis i dissenys en aquest tema, també té la capacitat de connectar amb les organitzacions que desitgen donar suport i assistència professional per a aconseguir finançament per a l'ajuda humanitària i la reconstrucció d'infraestructures. Juntament amb la reconstrucció i el seguiment sobre el terreny aquesta junta pot contribuir a la implementació dels projectes aprovats després de l'alliberament complet de la ciutat, els seus pobles i llogarets.
Volem fer un pas dissenyat per a donar vida a la nostra regió, que requereix esforços concertats i possibilitats de col·laboració al servei de l'èxit de les operacions de reconstrucció. Ja siga mitjançant la participació efectiva o proporcionar a la Junta suggeriments i opinions que activen la reconstrucció de Kobanê. Les persones més compromeses de la Junta són tècnics acadèmics i experts en aquest camp.

A més de l'anterior, anem a triar a nous membres del consell d'administració, així com designar a representants a Europa, Turquia, Kurdistan, els Estats del Golf i altres països del món.

Dades: La població de la ciutat de Kobanê és de 200.000 habitants més 250. 000 dels seus pobles i llogarets, prop de 400 llogarets i granges en el cantó de Kobanê. A més hi havia 75.000 persones desplaçades de les altres ciutats i pobles sirians que van fugir a Kobanê durant la crisi siriana. Tota la població total estava en 525,000 habitants.

Les necessitats urgents i essencials en Kobanê

Camp de la salut:
Hi havia cinc hospitals en Kobane­ un hospital públic i quatre privats, i múltiples clíniques però amb els últims atacs tots ells van quedar destruïts. Així que hi ha una necessitat urgent per a construir un hospital, almenys, per a cuidar dels nostres malalts i ferits víctimes del terrorisme de ISIS.

Destrucció:
Al voltant del 80% de la ciutat està destruïda i el 20% està danyat. Així com les infraestructures d'aigua corrent i potable, electricitat, clavegueram, carrers, etc també tot destruït.

El sistema d'Educació i Ensenyament:
Teníem 42.000 estudiants i 46 escoles, d'elles 13 escoles estan en la ciutat i 3 d'elles estan destruïdes per complet i les altres danyes.

Municipi:
La ciutat es divideix a en 13 barris. No hi ha servei de brossa en la ciutat.

Alimentació:
Kobane està assetjada pel costat sirià des de l'est, el sud i l'oest. La parteix nord que és la frontera turca, està també bloquejada. Però les autoritats turques només permeten dos camions diaris per a subministraments essencials de la vida en Kobane, així que hi ha escassetat de tot.

Allotjament:
Hi ha una necessitat urgent d'un campament per a 10, 000 persones les cases de les quals estan completament destruïdes.

Nota: Institucions, organitzacions o països que vulguen ajudar a reconstruir una part de la ciutat, o construir un nou llogaret o un barri de la ciutat, una escola, un hospital, poden comunicar-se a través de: 

Twitter: @ava_kobane
Email: ava.kobane@gmail.com
Tel: 0090/5379671738 o 5453018603

Compte per a enviar les donacions


Kobane Reconstruction Board

IBANI DE 96100500000190391090

BIC BELADE XXX

Viyan Soran: figura destacada del PKK i símbol de la lluita per l'emancipació de la dona

Font: https://redlatinasinfronteras.wordpress.com/2015/02/13/kurdistan-viyan-soran-bandera-de-dignidad-y-emancipacion/

Viyan Soran va nàixer en Silemani, Kurdistan del Sud, en 1981. Després d'haver sentit el pes de l'opressió sobre el seu poble, així com sobre les dones kurdes, va decidir unir-se al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) l'any 1997.

En poc temps, va demostrar la seua dedicació i habilitats de lideratge dins de l'organització, i es va alçar en les files ràpidament. Es va convertir en comandant en les YJA STAR (Forces de Defensa de la Dona a Kurdistan) i una figura destacada en el PKK.

Els objectius del PKK es poden definir sobre la base de tres objectius: soci-econòmics, polítics i ambientals, diferents però relacionats entre si.

En primer lloc, la lluita del PKK ha sigut sempre una lluita humana per la llibertat dels kurds oprimits que han sigut governats per la força pels quatre dels règims més autoritaris i hostils en el món – Turquia, Iran, l'Iraq i Síria.

En segon lloc, la lluita del PKK també es compon d'una àmplia campanya, persistent i tracta d'emancipar a totes les dones, no solament a les dones kurdes, sinó a erradicar totalment les normes patriarcals que coexisteixen en el món. Malgrat l'existència de moviments feministes internacionals (sobretot en el món en desenvolupament) les dones segueixen enfrontant importants graus de marginació i opressió.

En tercer lloc, el PKK està profundament compromès amb el desenvolupament ecològic per a evitar la destrucció mediambiental enfront dels avanços i la industrialització i el consumisme sense fre.

Com a comandant del PKK, Viyan Soran estava compromesa amb aquestes línies de lluita i aquestes bases van marcar la seua vida i la seua lluita personal. Ella va mostrar el seu fort odi pel segrest il·legal de líder nacional kurd Abdullah Öcalan en 1999.
El 2 de febrer 2006 es va comprometre a autoinmolarse com un acte de gran sacrifici en protesta pel segrest de Öcalan, el seu empresonament i aïllament en la presó de l'illa de Imrali.

Un altre objectiu essencial darrere del seu acte-inmolación va ser protestar contra l'aparició de traïció dins del sé del Partit.
La comandant màrtir Viyan Soran és un dels majors símbols nacionals del poble kurd i la seua lluita per l'alliberament nacional i la llibertat.

Fonts:

[VÍDEO] Viyan Peyman - Kobanê


Viyan Peyman - Kobane 2015
Font: Reber Dosky 

15 de febrer protestes contra el complot a Kobanê

Font: http://en.firatajans.com/news/15-february-plot-protested-in-kobane

El poble de Kobanê, qui va derrotar l'intent d'ocupació del ISIS com a resultat de la històrica resistència, ha condemnat el complot internacional contra el líder del poble kurd Abdullah Öcalan, segrestat un dia com avui fa 16 anys.

S'han reunit en el cementeri dels màrtirs de Kobanê, on van penjar banderes negres condemnant el complot, així com banderes de TEVDEM, de les YPG i les YPJ i cartells de Öcalan. Centenars de persones, dones vestides de negre, han dut a terme un minut de silenci pels màrtirs de Kobanê.
Parlant en nom de TEVDEM, İsa Kobanê va condemnar el fet amb el següent argument: “Aquells que planegen destruir la voluntat del poble kurd en la persona del nostre líder, a través del seu empresonament, han sigut derrotats per la marxa de la lluita per la llibertat. El poble del Kurdistan es va despertar amb la filosofia del seu líder, va agafar la seua força i va marxar.”

Isa Kobanê va destacar que els qui tenen la intenció de continuar els atacs contra la revolució de Rojava seran novament derrotats en Kobanê, on diu que s'ha demostrat una vegada més, que el moviment kurd basat en la filosofia de Öcalan no pot ser derrotat.
Parlant en nom de les famílies dels màrtirs, Mistefa İto ha dit que la filosofia de Öcalan ha portat a Kobanê a la victòria.







Un campament per a les persones desplaçades de Kobanê

Font: http://helpkobane.com/Archive/195

La Junta de Reconstrucció de Kobanê ha preparat un terreny per a construir un campament d'unes 1000 tendes per a la població civil refugiada que torna de Turquia. La gent que les seues cases van ser completament destruïdes durant els atacs terroristes, podran escollir entre romandre en tendes o anar a viure en els llogarets d'al voltant de Kobanê, especialment aquelles persones que tenen familiars en els llogarets. Un grup d'arquitectes, enginyers i altres experts dins de la Junta de Reconstrucció de Kobanê estan fent plans per a construir l'esmentat campament.

Tota la informació i com ajudar: https://comitesolidaridadrojava.wordpress.com/reconstruccion-de-kobane/

dilluns, 16 de febrer de 2015

2.390 joves tornen a Kobanê

Després de l'alliberament de Kobanê, després d'una resistència èpica de 134 dies, està augmentant la població de la ciutat amb la tornada constant dels residents. Els funcionaris diuen que 1.470 famílies i 2.390 joves han tornat a la ciutat. Després de la neteja dels grups de l'ISIS el 26 de gener, està augmentant el nombre de persones que tornen a Kobanê cada dia que passa.

Residents que, després del llançament dels atacs dels grups de l'ISIS el 15 de setembre, es van refugiar en diverses províncies del Kurdistan del nord i Turquia, i ara han començat a tornar. Els que tornen són sorpresos per les escenes de devastació que troben, en particular en els barris orientals de la ciutat. Dones i xiquets, en particular, saluden als combatents de les YPG/YPJ amb signes de victoria, cridant “Visca la resistència de les YPG/YPJ!”

Granades i mines sense esclatar suposen un risc
Les necessitats dels refugiats que tornen estan sent ateses per les unitats de logística de la ciutat. Granades i mines sense esclatar en quasi cada carrer suposen el major risc, sobretot per als xiquets. La seguretat pública està tractant d'assegurar que ningú es lastime.

1.470 famílies han tornat
Funcionaris al pas fronterer de Kobanê registren a les persones que tornen. Segons la comissió d'assistència, 1.470 famílies han tornat des del 26 de gener. 940 d'aquestes famílies han sigut resituades a l'est de la ciutat, 303 famílies al sud i 227 a l'oest. Els funcionaris agreguen que 2.390 persones joves també han tornat a la ciutat on continua la discussió sobre la reconstrucció.








149 pobles alliberats fins ara a Kobanê

Font: http://en.firatajans.com/news/149-villages-liberated-in-kobane-so-far

El 26 de gener, després de l'alliberament del centre de la ciutat de Kobanê de les bandes de l'ISIS, els combatents de les YPG i les YPJ van llançar una àmplia operació per a netejar les viles de grups del Daesh un dia més tard. Com a part de l'operació en curs a les zones rurals de Kobanê, 149 viles han sigut alliberades en els últims 19 dies. Els noms dels llogarets totalment alliberats de terroristes de l'ISIS als tres fronts de Kobanê, són els següents:

OEST DE KOBANÊ

Korê, Bîre Remê, Xanê, Qênter, Qiran, Kûlan, Qereqo, Sêlim, Xurxurê, Kor Elî, Dîgmetaş, Aşmê, Êlem, Bubanê, Sûsan, Doliya Mezin, Doliya Sofiyan, Doliya Gamirê, Şikeft, Dolê, Siftek, Çolbeg, Çixur, Zorava, Mezra Ebruş, Minaz û giredayê Minazê, Mana Şêxa, Elbodlan, Nihmanek, Gabelek, Pêndira Mezin, Pendira Biçuk, Pendira Eniz, Zekeriya, Bestik, Nayif û Derbenob.

EST DE KOBANÊ

Helinc, Minîsê Kor, Mîlê, Bîr Omerê, Xanik, Solan, Lêhênê, Koran, Ûçkardeş, Xerbîsan, Qeremox, Qeremezire, Xirab Kort, Walaqî, Boztepe, Ên Bet, Xerîb, Cum Elî, Kortik, Girbenav, Îto, Til Sofî, Tilik, Hewlaqî, Qişlê, Mixarac, Til Xezal, Mezra Sofî, Bîrereş, Pino, Taşloga rojava û rojhilat, Qebecûk, Qeramûs, Miktela Kevin, Dîyaba, Gundê Osê, Kîkan, Mercsmêlê, Elîşar, Mezra Dawid, Cêlik, Şêran, Daulê, Têrî, Til Hecib, Qaramezrê, Şêx Çoban, korpîngar, Şeran, Kazikan, Kûsik, Kopeksantêm, Begîxerbal, Kulîlkan, Dibîrka Kêtikan û Dibîrka Şêxan, Cêşan, Tehtika Helebiliyan and Çapan.

SUD DE KOBANÊ

Termik, Gul Mit, Feyaz, Zinarê Kol, Xerab Xel, Qilomerg, Îtwêran, Qela Zîrik, Qomçî, Şêx Botan, Cimo, Ziravê, Kaşê Berkelê, Donxiz a Biçuk û Mezin, Yaramez, Boxaz, Girdê, Rûvî, Tevşo, Xizên, Sittî, Bêşaltî, Mewcik, Bîrerep, Êdiq, Tuxtê, Remo, Mezra Dewlê, Mixarac, Mezra Besrawê, Încirlîk, Bilik, Qoçliyan jêrîn, Qoçlê, Şêx Sehin, Xelîlcîk, Cilik, Qecer, Seyda, Zinarê, Pîrek.

Delegació del Comitè s'entrevista amb Nuet Pujals (Esquerra Plural)

Ahir es va celebrar una reunió entre membres del Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd i membres d'Esquerra Unida. Us deixem unes imatges de la reunió, així com els punts que hem portat a la mateixa i el dossier que es va lliurar.


  1. Per a Kobanê, l'obertura d'un corredor humanitari, un o diversos campaments de refugiats de l'ACNUR i si fóra possible forces d'interposició (cascs blaus)
  2. Per al PKK, la retirada de la llista d'organitzacions terroristes. Demanem la llibertat del seu dirigent Abdullah Öcalan.
  3. Per al Kurdistan, l'exigència a Turquia, per accedir a la UE, d'un estatut de autonomia ampli homologable als vigents en la nostra Europa.
  4. Per a les residents kurds a Espanya (emigrants o refugiats), la fi de l'assetjament policial.
Podeu descarregar ací el Document que es va lliurar.

Incloem també la transcripció de part de la reunió de la Comissió d'Exteriors a dia 11 de febrer de 2015, l'endemà a la nostra trobada.

En aquesta participa el Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació (Garcia-Margallo i Marfil).

En aquesta compareixença Iñarritu García. Portaveu de Amaiur en el Grup Mixt va preguntar: "M'agradaria saber pel que fa al conflicte sirià, concretament respecte al Kurdistan sirià, a Rojava, on les forces de defensa kurdes han aconseguit expulsar la barbàrie assassina del Daesh, a l'Estat Islàmic, si van vostès a promoure que Nacions Unides ajuden de manera immediata a tota aqueixa part del Kurdistan, ja que ara es troba en una situació precària on no tenen ni hospitals ni escoles i on fa falta ajuda humanitària d'urgència."

Resposta del Ministre: “L'Aliança de Civilitzacions que evidentment nosaltres hem mantingut perquè ens semblava raonable, té un atractiu especial en aquests moments. Va ser cofundada per Espanya i per Turquia, subratlle Turquia, i el secretari general és un de Qatar, alguna capacitat d'interlocució en una determinada part del món sunnita.

En l'altre costat està el centre de Viena, Rei Abdullah, d'Aràbia Saudita precisament, que vam fundar junts Aràbia Saudita, Àustria i Espanya en la qual participa El Vaticà. Subratlle que ací està Aràbia Saudita. Aràbia Saudita en aquests moments està intentant fer alguna operació que en el del diàleg al que m'he referit dins del capítol de democràcia preventiva pot tenir interès. Aràbia Saudita vol amb Egipte difondre una visió de l'Islam que siga radicalment contraria a la visió de l'Islam en la qual es recolzen d'una banda Daesh i per un altre Al-Qaeda, que són ara realitats diferents i competint en aquesta carrera d'horrors en la qual estan. Aràbia Saudita vol que siga Al Azhar la que establisca aquest mecanisme i nosaltres creiem que en el Centre de Viena. Hem fet dues coses en l'últim Consell de la Unió Europea aquest dilluns, demanar que s'amplie, que entren molts més països per a tenir molta més influència en aquest tema, vigilar i fer un programa nou i que tinga una acció molt decidida en aqueix tema. Per tant, Aràbia Saudita juga un paper essencial.

Iñarritu Garcia en la resposta al ministre no va fer esment al fet que no hi havia hagut resposta pel que fa a la predisposició del ministre per a promoure la sol·licitud d'ajuda a Rojava en Nacions Unides.

Nuet Pujals Pel grup parlamentari Esquerra Plural pregunta: "Vull fer concretament una petició sobre el tema de Kobanê, que és el poble kurd a Síria. Kobane ha sigut destruït en un 70% i Turquia no està ajudant als passos fronterers per a la reconstrucció d'aqueixa ciutat. Concretament els kurds de Kobane estan demanant, en primer lloc, passadís humanitari i, en segon lloc, campament de refugiats en Kobane para més de 10 o 15.000 persones que en aquest moment no poden viure en la ciutat. Aqueix és un tema que seria important que nosaltres poguérem abanderar, el tema dels kurds a Síria que no demanen la independència, que demanen autonomia.

Resposta del Ministre: “Pau a Síria. Amb Daesh no hi ha més solució que la militar. Amb Daesh no es pot negociar ni dialogar ni intentar arribar a un acord. Això implica que, probablement, calga revisar la política que els occidentals, tant Estats Units com a la Unió Europea, hem seguit amb Síria. Jo estic d'acord amb Staffan de Mistura en què la postura més intel·ligent seria començar a congelar fronts, començant per Aleppo i estenent-ho a altres regions, per a crear un clima de negociació. D'acord que en aqueixa negociació ha d'haver-hi partidaris o persones que formen part del règim d'Al-Assad, però ell no pot formar part del futur de Síria. L'historial d'horrors, de crims, de matances contra el seu propi poble que n'ha fet, valida que Assad forme part de la solució, la qual cosa no vol dir que no puga formar part de la negociació.

En resposta al que s'ha dit pel ministre el portaveu d'Esquerra Plural indica: “en el tema de Síria, vostès estan rectificant la seua posició -i acabe ja- perquè vostè, i estan les hemeroteques, va parlar d'invasió i que tota l'oposició siriana són lluitadors per la llibertat. Hui això ja no ho diu i, per tant, és una rectificació del seu Govern que nosaltres agraïm i que saludem. Vostès s'han mogut i nosaltres estem contents que es moguen.

El Portaveu d'Esquerra Pluaral no va recordar al ministre que no havia donat resposta a la seua petició sobre Kobane.

Realment tant Amaiur com l'Esquerra Plural simplement van enunciar la qüestió de Kobane i Rojava. Llegint la transcripció de la sessió es pot constatar que eren “temes menors” en l'agenda de les seues intervencions, gran equivocació per la seua banda doncs Rojava i Kobane, seran claus per al futur d'Orient Mitjà i per a la solució del conflicte a Síria.

És destacable que el Ministre obvie la qüestió kurda i pense exclusivament en Síria; no existeix per al ministeri el poble kurd ni Rojava.

Espanya i Turquia van de la mà amb la seua “aliança de civilitzacions” i per a poder anar de la mà, Espanya ha de mirar per a un altre costat pel que fa a Rojava, Kobanê i el poble kurd.

Podeu descarregar-vos l'acta de la reunió sencera ací: Afers exteriors 11-02-2015 completa

divendres, 13 de febrer de 2015

[COMUNICAT] Centre de Premsa de les YPG, 6 de febrer de 2015




Tot el món parla de nosaltres, les dones kurdes




La mirada d'aquestes dones se centra en les profunditats de la distància. A fi d'apropar el futur, estaven tan impacients que no deixaven un sol pont enrere.

Tot el món parla de nosaltres, les dones kurdes. Ja és comú trobar notícies sobre les dones combatents a revistes, periòdics i agències. Se sorprenen per aquestes dones que lluiten contra homes que volen pintar de negre els colors de l'Orient Mitjà, i es pregunten d'on trauen la seua valentia, com poden riure amb tanta sinceritat. I jo em pregunte sobre ells.

Estic sorpresa per la forma en què ens van veure tan tard, en què fins ara mai van saber de nosaltres. Em pregunte com van tardar tant a escoltar les veus de moltes dones valentes que van passar les fronteres del coratge, la fe, la paciència, l'esperança i la bellesa. No vull queixar-me massa. Potser les nostres eres simplement no coincideixen. Només tinc unes poques paraules a dir als qui només ara comencen a fixar-se en nosaltres, això és tot.

Hui la meitat de nosaltres ja no està.

Sense passat ni futur en el teu entorn, et sentiries un so, un emergir que es perd en els forats negres de l'univers. L'emoció i la bellesa de hui dia només pot mesurar-se per aquells que van ser capaços de portar-nos aquest dia i la seua capacitat d'anar més lluny, cap al futur. En el crit de Zilan (Zeynep Kinaci), que es va immolar el 1996; en l'alè de Besê, que es va tirar pel penya-segat en la insurrecció de Dersim en la dècada de 1930 dient "No m'atraparàs amb vida", i el de Beritan, que no va lliurar ni el seu cos ni la seua arma a l'enemic quan es va tirar de la muntanya eL 1992. És la raó per la qual la combatent de les YPJ [Unitats de Protecció de la Dona, milícia voluntària del Kurdistan] Arin Mirkan va fer bufar un vent de muntanya a través d'una ciutat del desert en detonar-se a si mateixa en lloc de rendir-se a l'ISIS, i, d'aquesta manera, cobrir els seus camarades que es retiraven a Kobanê aquest mes d'octubre.

Són els cors de les dones yazidites, que prenen les armes contra homes de la bandera negra; és la nostàlgia de Binevs Agal, una dona yazidita [antiga religió preislàmica monoteista de Mesopotàmia], que es va unir a la guerrilla a Alemanya en la dècada de 1980 i va creuar continents per a tornar al seu país. Són les paraules d'Ayse Efendi, co-president de l'assemblea popular de Kobanê: “Vaig a morir en la meua pàtria”; s'amaga la fúria rebel de Zarife, que va lluitar en la insurrecció de Dersim.

En el somriure de la miliciana de les YPJ que posa amb el seu fill mentre porta un rifle; és l'esperança de Meryem Colak, un psicòloga que va triar lluitar a les muntanyes i que sovint va compartir amb nosaltres l'anhel per la filla que havia deixat arrere.

És Deniz Firat, periodista de Firat News assassinada per l'ISIS a Makhmur a l'agost buscant la veritat; és Gurbetelli Ersöz, periodista i guerrillera lluitadora que va morir durant els enfrontaments el 1997. Sema Yüce (Serhildan), que es va botar foc en senyal de protesta a una presó turca el 1992; són els secrets que el foc va murmurar a Leyla Wali Hussein (Viyan Soran), que s'auto-immolà el 2006 per a cridar l'atenció sobre la situació d'Abdullah Öcalan.

Els que hui s'estranyen de per què aniria a les muntanyes la “xiqueta amb el mocador roig”, una xica turca desil·lusionada de l'Estat després de les protestes a Gezi-Park, haurien tingut la resposta si hagueren conegut quelcom sobre Ekin Cerén Dogruak (Amara), una dona revolucionària turca del PKK i que la seua làpida diu “la xica de la mar que es va enamorar de les muntanyes”, i sobre Hüsne Akgül (Mizgin), una guerrillera turca del PKK que va morir el 1995. Els sorpresos de per què nord-americans i canadencs s'unien a les YPG són aquells que no coneixen Andrea Wolf, una internacionalista alemanya en el PKK, que va ser assassinada el 1998. Els seus ossos van ser llançats a una fossa comuna perquè la seua memòria no podia ser tolerada per l'Estat.

El nostre calendari no va córrer paral·lel al calendari del món. La mirada d'aquestes dones es va centrar en les profunditats de la distància; els seus passos eren ràpids. A fi d'apropar el futur, estaven tan impacients que no deixaven un sol pont arrere. Aquestes raons ens van mantindre al marge de les realitats del món.

Ara és el moment de coordinar els calendaris, de sincronitzar els rellotges. És hora d'explicar les històries de vida d'aquestes dones que es balancejaven entre el somni i la realitat, els seus moments feliços que sonen a contes de fades, les formes en què la pèrdua ha demostrat ser la nostra mestra més notòria en la cerca de la veritat. Ara és el moment perfecte per a confiar-los el que jo era capaç de portar des del passat fins al dia de hui. Per a unir-se al calendari del món, vaig a unir el nostre passat amb el present. Que el meu passat siga el teu present.

Sóc a la tardor de 1997. Un dia en el qual els peus cansats d'aquesta tracten d'arrossegar-nos cap a l'hivern. Un dia en què el dolor per no conquistar Haftanin pesa en els nostres cors. M'assabente del martiri de Zinarîn després de mesos. Seguisc sent vulnerable al dolor de perdre-la. Com done voltes amb ràbia desencadenada, Meryem Colak llig en la meua cara com bull la meua ànima de dolor. Com vaig deixar de parlar amb tothom sobre la mort de Zinarîn, pregunta “Estàs enutjada?” i respon ella mateixa: “No t'enutges en nosaltres, enojate amb l'enemic”.

Des d'eixe dia, la meua immunitat a la pèrdua va augmentar. Uns mesos més tard m'assabente que Meryem Colak, quan es dirigia cap a Metina per a eixir del camp de batalla amb un grup de dones, va ser assassinada per un tanc en una emboscada. M'assabente pels testimonis que va usar el seu últim alè no per a enviar una salutació a la seua filla, sinó a encomanar als seus companys la seua arma, cartutxera i llibre de codis.

És 1999. Estic a les muntanyes de Zagros, que no van permetre el pas de l'exèrcit d'Alexandre, però on la guerrilla va aconseguir obrir-se camí. Estem a mig camí d'un llarg viatge que duraria un mes. Amb mi està Sorxwîn (Özgür Kaya), de 22 anys. La nostra Sorxwîn, que li permet a les condicions de la muntanya governar sobre el seu cos, però que no permetrà que el cor del seu fill siga sotmès a les lleis de la guerra.

Una comandant, un companya, una dona i una xiqueta. Cadascuna de les seues identitats li afig una bellesa diferent. La millor part d'eixe llarg i ardu viatge d'un mes, va ser ella ens animant-nos a seguir marxant. Per descomptat, va ser aquesta xiqueta anomenada Sorxwîn qui va inventar els jocs infantils que ens van donar força. Amb riure maliciós, va dir: “Això no és res. Puc portar un BKC amb 400 bales en l'esquena, així que pujaré aquest pujol en quatre hores sense cap descans”.

Aquestes dones no podien acompassar-se al nostre temps, perquè corrien cap al foc com a papallones. Però han estat vivint durant tres generacions. Tres generacions creixen amb les seues històries, porten els seus noms, escolten les cançons ardents dedicades a elles.

Arrepleguen els rifles que aquestes dones van deixar arrere i capturen Shengal, Kobanê, Boten, Serhat. Vénen a portar llum al món que els homes de la bandera negra volen enfosquir. I els seus noms són Zinarîn, Beritan, Zilan, Meryem, Sorxwîn, Arjin, Amara, Viyan, Sara…


Autora: Zilan Diyar, combatent guerrillera kurda

dijous, 12 de febrer de 2015

Crònica de la concentració en solidaritat amb Rojava i el poble kurd a València



El passat 7 de febrer, el Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd va convocar concentracions de suport amb el Kurdistan a diverses ciutats d’Espanya. A València, al voltant de 50 persones van reunir-se a la plaça de la Mare de Déu a les 18h per a denunciar i visibilitzar el setge al qual han sotmès els feixistes de l’Estat Islàmic (ISIS, ISIL o Daesh [en àrab]) la regió de Rojava (Kurdistan sirià) i la repressió exercida sobre el poble kurd per part dels estats de Turquia, Síria, Irak i Iran durant més d’una dècada, els quals neguen la identitat i el dret d’autodeterminació d’un poble dividit per les fronteres d’aquests quatre estats.

Actualment, els kurds protagonitzen una revolució democràtica i antiimperialista a Rojava, regió situada a la frontera turcosiriana, la qual els ha permès participar en política mitjançant comunes, col·lectivitzar l’economia com a resposta a la pobresa i avançar en l’alliberament de la dona. A dia de hui, les milícies defensores del poble, les YPG i les YPJ, lluiten contra l’Estat Islàmic, que pretén cometre un genocidi en contra dels kurds i de les altres minories religioses i nacionals, amb el beneplàcit dels estats que ocupen el Kurdistan. Una mostra d’això és la prohibició del trànsit de la població kurda en qualsevol de les seues direccions per part del govern turc, però sí la permissió de la circulació dels terroristes de l’Estat Islàmic. No obstant, malgrat la mancança d’ajuda humanitària i armamentística, l’esperit revolucionari kurd i la solidaritat internacional en forma de brigadistes de països com el nostre, han suposat victòries importants contra els feixistes islamistes, com, per exemple, l’alliberament de la ciutat de Kobanê després de 135 dies de setge i sota la repressió dels governs de Turquia i Iran, que han afavorit les agressions comeses per l’Estat Islàmic.

Així doncs, des del Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd - València, volem agrair-vos la vostra assistència a la concentració de suport al poble kurd, i animar-vos a assistir a les pròximes mobilitzacions i actes convocats en solidaritat amb el Kurdistan.

BIJI BERXWEDANA KURDISTAN!

[En castellano]

El pasado 7 de febrero, el Comité de Solidaridad con Rojava y el Pueblo Kurdo convocó concentraciones de apoyo con el Kurdistán en varias ciudades de España. En Valencia, alrededor de 50 personas se reunieron en la plaza de la Virgen a las 18h para denunciar y visibilizar el asedio al que tienen sometido los fascistas del Estado Islámico (ISIS, ISIL o Daesh [en árabe]) la región de Rojava (Kurdistán sirio) y la represión ejercida sobre el pueblo kurdo por parte de los estados de Turquía, Siria, Irak e Irán durante más de una década, los cuales niegan la identidad y el derecho de autodeterminación de un pueblo dividido por las fronteras de estos cuatro estados.

Actualmente, los kurdos protagonizan una revolución democrática y antiimperialista en Rojava, región situada en la frontera turcosiriana, la cual los ha permitido participar en política mediante comunes, colectivizar la economía como respuesta a la pobreza y avanzar en la liberación de la mujer. A día de hoy, las milicias defensoras del pueblo, las YPG y las YPJ, luchan contra el Estado Islámico, que pretende cometer un genocidio en contra de los kurdos y de las otras minorías religiosas y nacionales, con el beneplácito de los estados que ocupan el Kurdistán. Una muestra de esto es la prohibición del tránsito de la población kurda en cualquiera de sus direcciones por parte del gobierno turco, pero sí que permite la circulación de los terroristas del Estado Islámico. No obstante, a pesar de la carencia de ayuda humanitaria y armamentística, el espíritu revolucionario kurdo y la solidaridad internacional en forma de brigadistas de países como el nuestro, han supuesto victorias importantes contra los fascistas islamistas, como, por ejemplo, la liberación de la ciudad de Kobanê después de 135 días de asedio y bajo la represión de los gobiernos de Turquía e Irán, que han favorecido las agresiones cometidas por el Estado Islámico.

Así pues, desde el Comité de Solidaridad con Rojava y el Pueblo Kurdo - Valencia, queremos agradeceros vuestra asistencia a la concentración de apoyo al pueblo kurdo y animaros a asistir a las próximas movilizaciones y actas convocados en solidaridad con el Kurdistán.

BIJI BERXWEDANA KURDISTAN!




dimecres, 11 de febrer de 2015

Autonomia a Kurdistan

Autors: Matt Peterson i Joen Vedel

Font: http://thenewinquiry.com/features/autonomy-in-kurdistan/

Traduït per: Comité de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd

Després d'expulsar a l'ISIS de Kobanê, el moviment d'alliberament kurd tenen en consideració els seus èxits i mira cap a davant en la contínua lluita per l'autonomia.

La setmana passada ens reunim amb Hilmi Aydoğdu, membre del Consell de Presidència del Congrés de la societat democràtica (DTK) en l'oficina de Amed, Kurdistan. Açò va ser uns dies després que les YPG (unitats de defensa del poble) guanyaran després de llargs mesos de batalla contra l'ISIS, alliberant la ciutat de Kobanê. Des de la nostra entrevista, el YPG i uns altres combatents kurds han continuat reprenent els llogarets circumdants al cantó de Kobane, un dels tres municipis autònoms a Rojava, zona de majoria kurda del nord de Síria.

Prop de la tardor, es van veure imatges de les dones guerreres de la YPJ (unitats de protecció de les dones) circulant àmpliament en les notícies occidentals i en els mitjans de comunicació social. Moviments radicals a tot el món van començar a prendre un renovat interès en el moviment d'alliberament kurd. Açò va portar a molts a estudiar la declaració de “autonomia democràtica” de juliol del 2011 pel DTK dins de Turquia. Visitem Amed (Diyarbakir), en el sud-est de Anatolia, que és la capital política del moviment kurd i la seu de moltes de les seues organitzacions polítiques, per a reunir-nos amb els participants del moviment i aprendre més sobre l'actual lluita kurda.

Demanem a Hilmi que ens explique el significat del recent alliberament de Kobanê per al moviment kurd, així com sobre la implementació de l'autonomia democràtica i el confederalisme dins de Rojava i Turquia; i el paper del moviment kurd com una força secular en el Mig Orient. El propòsit principal de la lluita kurda és la llibertat del poble kurd en tot el territori del Kurdistan. Què entenem per llibertat? Inclou l'autonomia i independència en la utilització dels nostres propis recursos econòmics i naturals. Açò és el que cridem autonomia democràtica.

A Orient Mitjà hi ha moltes i molt diferents comunitats ètniques, moltes religions i creences. És possible que aquestes persones poden viure juntes i compartir les seues riqueses amb els altres, suprimint l'opressió i l'explotació a Orient Mitjà. El que cridem confederalisme és el sistema que inclou totes aquestes comunitats i pobles. I per a aconseguir açò, primer hem de lluitar per l'autonomia democràtica del Kurdistan i després estendre-ho a la resta de la regió.

Aquesta autonomia democràtica implica una reestructuració de la societat. És una lluita que portem des de fa 40 anys, i amb aquest procés tots els valors socials i les normes al Kurdistan s'han transformat dràsticament. El senyal més clar d'aquesta transformació social és la lluita de les dones. En el Kurdistan les dones estaven experimentant una esclavitud doble; eren esclaves del sistema i també esclaves dels homes. La nostra lluita ha contribuït a la participació de les dones en tota la vida social. El que veiem en Kobanê representa aquesta transformació. Creiem que una societat lliure no és possible sense la llibertat i la participació de les dones, demostrant la presència de les dones en tots els àmbits de la vida i el treball. En 40 anys de lluita es va revitalitzar a un poble quasi aniquilat. En aquest quarantè any de lluita, la mà d'obra i poder creatiu de la dona ha exercit un paper clau. En Kobanê, les dones estaven lluitant muscle a muscle amb els homes. L'èxit de Kobanê prové d'açò. El vertader poder darrere d'aquest èxit és l'actualització del més alt nivell de creativitat, energia i esperit de les dones. Est és l'únic camí per a l'alliberament del nostre poble. El paper de les dones va ser decisiu per a Kobanê.

El model d'autonomia democràtica ha sigut realitzat a Rojava. La construcció d'aquest model s'experimenta ara en tres cantons. El nostre poble, juntament amb altres comunitats que viuen a Rojava, ha guanyat una iniciativa sobre les seues vides dins de la forma d'una representació equitativa. Ara aquesta gent tracta de junts compartir la prosperitat social d'igual manera. En la pregunta de com Síria va a ser alliberada, la substitució de Assad per un altre dictador no és una solució. Rojava proposa una solució a la modernitat capitalista explotadora a Orient Mitjà. Aquesta proposta ha pertorbat tant als reaccionaris com a les potències imperials. Temien que Rojava podia ser un model exemplar, i així va organitzar a l'ISIS i ho va deslligar per a atacar Rojava.

Els cantons de Rojava són totalment democràtics. Seccions religioses són capaces de representar-se a si mateixes gràcies al model d'autonomia democràtica a Rojava i a l'esperit de solidaritat social. És el factor que va expulsar a l'ISIS és aquest model de govern, ja que aquest model actualitza la dinàmica, l'energia i el potencial de les persones. Quan expulsem totalment a l'ISIS, Rojava aconseguirà millores les polítiques econòmiques, socials i culturals.

El que volem expressar com a autonomia democràtica o confederalisme és un model contra la modernitat capitalista. La dinàmica principal d'aquest model és el moviment per l'alliberament kurd. El colp militar feixista en 1980 va aixafar totalment a l'oposició revolucionària a Turquia i va crear una societat intimidada. El moviment kurd sense parar va resistir a aquest feixisme des del principi. Van organitzar una gran resistència en les presons i va començar la lluita armada el 15 d'agost de 1984. La incessant resistència d'aquest moviment es va basar en el poder d'organització com una filosofia de vida i va actuar únicament en confiança amb el seu propi poder. Aquest moviment havia exposat un poder social vital.

El paradigma del moviment kurd inclou la transformació no solament dels kurds, sinó també de tots els sectors oprimits en la societat turca. Per tant, els guanys del moviment kurd tenen impacte directe sobre els altres sectors socials a Turquia. No obstant açò, el paper que juguen els kurds en la transformació d'altres sectors oprimits de Turquia podria haver sigut major. El colp militar de 1980 va lliurar una guerra psicològica, especialment a través dels mitjans de comunicació, que va crear una percepció en la societat que les persones que componien el moviment per l'alliberament kurd eren monstres. Est és un procés continu. La nostra lluita ha danyat aquesta percepció en certa mesura, però està encara present en la societat turca. El dany del colp militar de l'esquerra turca també frena l'impacte del moviment d'alliberament kurd en la societat turca. Si l'esquerra turca no estiguera fragmentada i dispersa com està ara, les oportunitats que ha creat el moviment kurd podrien haver sigut utilitzades també en la societat turca. Aquesta és un desavantatge important per a la lluita kurda.

El moviment kurd és l'únic moviment que apunta a crear una vida social democràtica a Orient Mitjà. D'altra banda, el moviment kurd és l'únic moviment que veu la convivència de diferents valors d'altres sistemes de creences, cristianisme, judaisme i l'Islam com una força i una oportunitat per al desenvolupament d'un sistema social. No hi ha cap altre moviment a Orient Mitjà que perseguisca un model social democràtic. Tant de bo l'hi haguera. Si és així, podríem lluitar junts en solidaritat.

El moviment kurd, especialment seguint el camí del lideratge, va canviar el color de tot Orient pròxim. Les reformes que van tenir lloc a Europa en els segles XIV i XV han sigut experimentades ràpidament en la societat kurda en els últims 40 anys, tals com l'alliberament en cultura, art, relacions de gènere, una nova perspectiva democràtica, organització de tots els sectors de la societat sobre la base de la política, la societat civil i el gènere. Vam veure la invencibilitat d'una societat organitzada a Rojava i a Kobanê en particular. El moviment per l'alliberament del poble kurd és una alternativa per a Turquia i Orient Mitjà perquè s'ha organitzat en tots els camps, militar, cultural i de creences – com un sistema alternatiu que és adaptable a les necessitats contemporànies.

dilluns, 9 de febrer de 2015

Mor Hebûn Sinya, comandant de les YPJ a Kobanê





Hebûn Sinya dirigia una brigada de les Yekîneyên Parastina Jinê (YPJ, Unitats de Defensa de la Dona) i s'havia fet coneguda per donar les rodes de premsa de la milícia. Sinya representava les YPJ en les aparicions mediàtiques conjuntament amb les forces de les YPG, peshmerga o FSA. La comandant havia destacat en les accions ofensives a Kobanê, especialment aquest passat mes de gener.

Hebûn Sinya, de nom real Mêdiya Murat, havia nascut a Derîk i va caure en combat conjuntament amb uns altres tres membres de la milícia, com Ywan Zaghrws, en els darrers dies de l'alliberament de Kobanê. Va ser dins la ciutat el 30 de gener. En aquells moments no es va donar a conèixer la notícia de la seua mort, la qual s'ha sabut ara. Fou enterrada ahir pels seus companys i companyes, i el poble que va morir per defensar.

Fotos de l'enterrament: @Delilsouleman i @HeryerKobani






Font: KurdisCat

Comencen les tasques de reconstrucció de Kobanê amb el 80% de la ciutat destruïda


El co-president del cantó de Kobanê, Anwar Muslim, ha anunciat que el 80% dels edificis en la ciutat Kobanê han sigut destruïts per les ofensives de l'Estat Islàmic (IS). La destrucció ha afectat a cada part de la vida a la ciutat.

"Després que els equips d'enginyeria netegen la ciutat de les bombes plantades per l'ISIS, els residents de Kobanê poden tornar, però abans també hem de traure tots els cadàvers que queden sota edificis destrossats."

"Com a primer pas, es permetrà tornar a la gent jove a Kobanê amb la finalitat d'atendre els seus negocis i les seues obligacions en l'exèrcit i les oficines governamentals. Ells seran necessaris per a reconstruir la ciutat i aplanar el camí perquè els altres residents puguen tornar a les seues llars".

Respecte a la reconstrucció, van anunciar: "Hem format un consell d'especialistes en reconstrucció que farà la recerca sobre la destrucció de Kobanê per a traçar un pla i un disseny apropiat que durà a terme la reconstrucció de la ciutat. La junta també ha contactat amb diverses organitzacions per a demanar ajuda en la reconstrucció de la ciutat."

"Qualsevol organització de drets humans, de caritat o de solidaritat internacional que estiga disposada a participar en la reconstrucció de Kobanê, ha de posar-se en contacte amb la Junta de Reconstrucció de la ciutat", va afegir Muslim.

Va remarcar també que la Junta de Reconstrucció de Kobanê és l'única organització autoritzada en el aquesta qüestió.

També va convidar a tots els països i organitzacions humanitàries i internacionals a ajudar la gent de Kobanê perquè puguen tornar a les seues cases. "Aquesta ciutat ha defensat la humanitat contra l'organització terrorista més cruel en el món", va afegir Muslim. "Hem de proporcionar ajuda humanitària i infraestructures per als residents de Kobanê". A banda de la fam, també han patit el desplaçament de les seues cases indefinidament, per la qual cosa hem d'ajudar-los a tornar a casa."

Kobanê va resistir els atacs intensius de l'Estat Islàmic durant 134 dies; uns enfrontaments que han destruït la majoria dels edificis i les instal·lacions de la ciutat.

Informació estreta d'un article publicat a BasNews, traduït al castellà per a facilitar la seua difusió.

Per a més informació sobre la reconstrucció de Kobanê podeu consultar la pàgina web: http://helpkobane.com